SERRA DE MIRAMAR: CASTELL DE PRENAFETA  

Geologia

Ý

Inici


Accés i itinerari


Medi natural

 

4

Documentació

L’itinerari travessa la serralada Prelitoral per un dels seus sectors més estret. En aquesta zona, la serra de Miramar té una orientació gairebé nord-sud i separa la Conca de Barberà, que es troba a l’oest, de la plana de l’Alt Camp, que s’obre a l’est, i està constituïda per un parell de crestes rocoses del Triàsic i el sòcol paleozoic.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Al poble de Prenafeta l’itinerari comença travessant les calcàries i les argiles amb guixos de l’Eocè (PE) per enfilar-se tot seguit per la primera cresta rocosa del Triàsic, els estrats de dolomies i calcàries gairebé verticals del Muschelkalk superior (TM3), al cim de les quals es troben les restes del castell de Prenafeta. A continuació es travessen els gresos vermellosos del Muschelkalk mitjà (TM2), perceptibles precisament pel seu color, i una segona cresta rocosa, la de les calcàries del Muschelkalk inferior (TM1) que assoleix la màxima alçària al Tossal Gros. Sota seu, en alguns punts de l’itinerari es pot veure l’estreta franja de conglomerats i gresos silícics del Buntsandstein, que tanquen el cicle triàsic. Vegeu el Punt d’observació núm. 1.

La part de l’itinerari que transcorre pel vessant de llevant, travessa una àmplia extensió de materials paleozoics, els més antics de tots els que es veuran i que formen un relleu més suau.

En el mapa geològic que s’adjunta, de l’Institut Geològic de Catalunya, es poden observar els diferents tipus de terrenys pels quals discorre l’itinerari.

La serra de Miramar és una de les poques àrees de les Serralades Costaneres Catalanes on el sòcol paleozoic no és granític. Constituït per materials sedimentaris i laves (Silurià-Devonià inferior i Carbonífer inferior) poc metamorfitzats i afectats per l’orogènia herciniana (Capg), van patir un fort procés erosiu i damunt seu s’hi dipositaren els materials triàsics, amb conglomerats a la base (Buntsandstein) i els materials del cicle sedimentari marí-continental-marí del Muschelkalk.

Durant l’etapa compressiva del cicle alpí (Eocè-Oligocè), els materials paleozoics i triàsics de la Cadena Costanera Catalana van plegar-se i aixecar-se. Després, un procés distensiu activà un sistema de falles que encara accentuaren més els contrastos del relleu, com la falla que va generar la fossa del Camp. La serra de Miramar, composta per materials del Paleozoic i del Triàsic i situada entre els materials de la Depressió Central i la fossa del Camp, mostra molt clarament tot aquest complex procés tectònic.

A l’apartat de Documentació, podreu accedir a informació més detallada sobre la geologia de la serra de Miramar.

 

Col·laboreu!

Si voleu afegir alguna dada o imatge a aquesta pàgina, trameteu-les a la secretaria de la ICHN (ichn@iec.cat) i les hi inclourem!

 
 

 

Institució Catalana d’Història Natural

Carme, 47 – 08001 Barcelona - ichn@iec.cat - http://ichn.iec.cat.