|
SERRA
DE MIRAMAR: CASTELL DE PRENAFETA
Punt d’observació número 1 - Castell de Prenafeta
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Ý
4 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Punt d’observació núm. 1 Km 1,19 de l’itinerari
Geologia La serra de Miramar és el resultat del plegament que va tenir lloc durant el període alpí. El castell de Prenafeta (698 m) es troba damunt el Muschelkalk superior (TM3), gairebé vertical en aquest punt, i davant seu, cap a l’est, es veu una segona carena rocosa que correspon al Muschelkalk inferior (TM1) i que culmina al Tossal Gros (866 m). L’estreta depressió entre aquestes dues carenes de calcàries, correspon a les argiles i gresos vermellosos del Muschelkalk mitjà (TM2), molt més erosionables i que en el relleu han marcat aquesta estreta depressió entre el TM1 i el TM3.
L’antiga falla del Francolí —d’època herciniana— a l’època oligocena va actuar com a falla longitudinal i va comportar un desplaçament d’uns 8 quilòmetres del tram de la serra de Miramar respecte les muntanyes de Prades, fet aquest fàcilment observable des d’aquest punt.
La Conca de Barberà, que queda als peus del castell i forma part ja de la Depressió Central, hi predominen els materials calcaris i argilosos de l’Eocè (PE). Justa a l’altra banda de la carena de la serra de Miramar, s’hi troben els materials del Paleozoic (Capg) de relleu més suau i una altra gran depressió, la fossa del Camp.
La vegetació d’aquest punt és força diversa, ja que malgrat predominar-hi les espècies característiques de l’alzinar litoral, de la brolla de romaní i bruc d’hivern i de la garriga, també s’hi podran observar altres espècies de caire rupícola i ruderal. Cal no oblidar que l’alzinar que es troba de pujada se situa on hi havia hagut l’antic poble de Prenafeta, cosa que mostra l’elevada capacitat regenerativa de la vegetació mediterrània.
Mentre es puja cap a aquest punt, ja es podrà observar alguna espècie força singular en el conjunt de la serra, com el server (Sorbus domestica), la moixera de pastor (Sorbus torminalis), l’avellaner (Corylus avellana), l’auró negre (Acer monspessulanum), el grèvol (Ilex aquifolum), la noguerola (Pistacia terebinthus) i, a la primavera, algunes orquídies com el curraià groc (Cephalantera damasonium), el curraià vermell (Cephalantera rubra), el clavell violaci (Limodorum avortivum), etc.
Si voleu afegir alguna dada o imatge a aquesta pàgina, trameteu-les a la secretaria de la ICHN (ichn@iec.cat) i les hi inclourem! |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Carme, 47 – 08001 Barcelona - ichn@iec.cat - http://ichn.iec.cat.
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
