SERRA
DE TIVISSA: COVES DE VILELLA
Patrimoni
cultural |
||||||||
Història i patrimoni cultural | ||||||||
Ý
4 |
||||||||
L’ermita de Sant Blai es troba sota mateix de
la cresta rocosa on es creu que hi degué haver un castell. Aquest
castell, que possiblement ja existia en època islàmica, està
documentat el 1174. Darrera l’ermita hi ha caminet que puja a les
suposades restes del castell, però el visitant no trobarà
actualment més que unes parets de pedra seca on suposadament hi
havia el castell. Malgrat tot, és recomanable fer aquesta pujada
per la impressionant vista que es gaudeix sobre Tivissa i les
muntanyes veïnes. L’ermita actual és una construcció del 1858 —una edificació neogòtica— que es va bastir sobre una antiga construcció medieval. L’entorn de l’ermita està habilitat com a àrea de lleure i sota seu, al costat de la pista que hi puja, hi ha la font de Sant Blai. S’hi celebra un aplec el diumenge de després del 3 de febrer, sant Blai.
|
||||||||
Les primeres notícies que es tenen de les coves de Vilella són del
1921, quan Jaume Poch va descobrir les pintures de la cova del Pi,
les quals, al estar prop de la font de Vilella, segur que ja eren
conegudes d’antic pels pastors que freqüentaven la zona. Un cop coneguda l’existència d’aquestes pintures, van ser estudiades
per experts procedents de Madrid i va ser Gernández Pacheco qui va
publicar els resultats al Boletín de Actualment
aquestes coves són Bé Cultural d’Interès Nacional i, el 1998
van ser declarades element del Patrimoni Mundial per Aquest itinerari per la serra de Tivissa permet
també observar les nombroses restes de l’activitat agrícola i
ramadera que durant molts segles van desenvolupar-se en aquestes
muntanyes i de les quals avui només en queden runes. Observant el
paisatge es constata ràpidament que menys els llocs ocupats per
roca compacte, la resta de la muntanya ha estat terrassada i
conreada en un període o altre. Les parets de pedra seca
ressegueixen les corbes de nivell fins als llocs més impensables,
el que demostra les dures condicions de vida que van haver de
suportar els qui van aconseguir viure d’aquestes terres. Avui encara resten les runes d’alguns grans masos i de petites cabanes agrícoles o de pastors, així com les omnipresents parets de pedra seca que en alguns punts són d’una bellesa i complexitat remarcable.
Col·laboreu!
Si voleu afegir
alguna dada o imatge a aquesta pàgina, trameteu-les a la Secretaria
de
Institució Catalana d’Història Natural Carme, 47 – 08001 Barcelona - ichn@iec.cat - http://ichn.iec.cat.
|
||||||||
|