SERRA DE SANT HONORAT: ROCA DEL CORB

Flora i vegetació

Ý

Inici

Accés i itinerari

Medi natural

4

Documentació

El paisatge vegetal característic de la zona per on transcorre l’itinerari és de tipus mediterrani, però amb una certa influència continental. A l’inici de l’itinerari domina la pineda de pinassa (Pinus nigra ssp. salzmannii), al qual l’acompanyen altres espècies arbòries com l’alzina carrasca (Quercus rotundifolia), el pi roig (Pinus sylvestris) i el roure valencià (Quercus faginea). També s’hi troben altres espècies de port arbustiu com la moixera de pastor (Sorbus aucuparia), el càdec (Juniperus oxycedrus), el romaní (Rosmarinus officinalis), el boix (Buxus sempervirens), l’espantallops (Colutea arborescens), el garric (Quercus coccifera), la savina (Juniperus phoenicea), l’aladern (Rhamnus alaternus), el sanginyol (Cornus sanguinea), la ginesta sessilifòlia (Cytisus sessilifolius), etc. Entre les espècies herbàcies hi són presents la roja (Rubia peregrina), l’esparreguera (Asparagus officinalis), el lli de Narbona (Linum narbonensis), el senet de pobre (Globularia vulgaris), la jonça (Aphyllantes monspeliensis), l’herba passarella (Helianthemum oelandicum ssp. italicum), la saponària petita (Saponaria ocymoides), el lli blanc (Linum tenuifolium), la sempreviva borda (Helichrysum stoechas), l’herba de Sant Joan (Hypericum perforatum), la clora (Blackstonia perfoliata), la pinya de Sant Joan (Centaurea conifera), el pinzell (Staehelina dubia), etc.

A les parts més elevades del sector forestal i a les fondalades, on la vegetació natural ha estat menys alterada, hi predomina l’alzinar. Al solell va acompanyat del romaní i el càdec, mentre que als llocs més ombrívols hi predomina el boix i el galzeran (Ruscus aculeatus). L’alzina pot anar acompanyada de la majoria de les espècies que s’han esmentat a la pineda, però en aquells llocs més humits hi apareix l’auró negre (Acer monspessulanum), la moixera (Sorbus aria), la blada (Acer opalus ssp. opalus), algun cirerer naturalitzat, el corner (Amelanchier ovalis), el tortellatge (Viburnum lantana), la coronil·la boscana (Coronilla emerus), el marfull (Viburnum tinus), l’heura (Hedera helix), el lloreret (Daphne laureola), l’herba de Sant Robert (Geranium robertianum), la maduixera (Fragaria vesca), la prunel·la de flor gran (Prunella grandiflora), la prímula vera (Primula veris), l’herba fetgera (Anemone hepatica), etc. Als vessants més obacs o a les fondalades, la roureda de roure valencià esdevé dominant.

La vegetació rupícola i la típica dels prats d’anuals dels relleixos de les roques, possiblement sigui una de les formacions vegetals més interessants d’aquesta zona, destacant en aquest sentit tot el sector a l’entorn del coll de Mu. La porrassa (Asphodelus cerasifer) predomina als relleixos de les cingleres, l’orella d’ós (Ramonda myconi) es refugia a les roques ombrívoles, mentre que en algunes cingleres més seques hi ha la delicada herba freixurera (Sarcocapnos enneaphylla). A la primavera, en els erms i llocs amb un sòl molt prim, floreix la fritil·lària (Fritillaria pyrenaica), la jonquilla (Narcissus dubius), l’herba passarella, la farigola (Thymus vulgaris), la lluqueta (Globularia cordifolia) i algunes orquídies, com la característica flor de l’home penjat (Aceras anthropophorum). La tardor també té les seves flors i al coll de Mu el safrà bord (Merendera montana) hi és abundant.

Tots aquests canvis en el paisatge vegetal es poden observar clarament en la Cartografia dels hàbitats a Catalunya elaborat per la Universitat de Barcelona. Com es pot veure, l’itinerari ―indicat amb una línia de color taronja― transcorre per la pineda, passa per l’alzinar, travessa tota la zona de roquissar i arriba als prats secs de la part culminar de les mola de Sant Honorat; quasi a l’arribada al punt de destinació final, travessa una roureda.

Col·laboreu!                                                                       

Si voleu afegir alguna dada o imatge a aquesta pàgina, trameteu-les a la Secretaria de la ICHN (ichn@iec.cat) i les hi inclourem!