 |
El paratge format per la Roca del Corb i les Roques de Sant Honorat és excel·lent per a l’observació de rapinyaires. Dins els necròfags, és habitual l’observació del voltor comú (Gyps fulvus), l’aufrany (Neophron percnopterus) o fins i tot de l’escàs trencalòs (Gypaetus barbatus). Tampoc és infreqüent l’observació d’altres rapinyaires com l’àguila daurada (Aquila chrysaetos), l’àguila marcenca (Circaetus gallicus), el xoriguer comú (Falco tinnunculus), el falcó pelegrí (Falco peregrinus) o l’esparver vulgar (Accipiter nisus). Totes elles són espècies més aviat tímides, que rarament ens permeten observacions a distàncies curtes, però com sempre passa a la natura, amb una mica de paciència no són difícils de detectar.
La Roca del Corb té una singularitat pròpia i, a la vegada, és una excel·lent talaia per gaudir de les vistes de la vall del torrent de la Font Viva. És fàcil veure-hi l’ocell que dóna nom a la roca: el corb (Corvus corax). També és freqüent l’observació de varis rapinyaires, com el falcó mostatxut (Falco subbuteo), l’aligot comú (Buteo buteo) o l’omnipresent voltor comú. D’altres ocells complementen el contingent d’avifauna de la zona, com la griva (Turdus viscivorus), el pardal de bardissa (Prunella modularis), el cargolet (Troglodytes troglodytes), el picot verd (Picus viridis), la cornella (Corvus corone) o el roquerol (Ptyonoprogne rupestris), per citar-ne només alguns. |
 |
L’itinerari permet arribar al punt més alt de les Roques de Sant Honorat, a 1.061 metres d’altura. Es tracta d’un altiplà rodejat de cingles pràcticament en la seva totalitat, que acull l’ermita romànica que dóna nom al paratge, actualment en ruïnes. Les vistes que hi ha en aquest punt són espectaculars i permeten gaudir d’una bona panoràmica de serralades tan llunyanes com el Montsec, la Serra d’Aubenç, la Serra de Turp, el Cadí i el Port del Compte. Dos miradors especialment habilitats amb plafons informatius permeten al visitant posar nom a les muntanyes que el rodegen. Un cop dalt d’aquesta talaia, és fàcil que els voltors, els ballesters (Tachymarptis melba), o les gralles de bec vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax) ens passin volant a baixa altura per sobre nostre! Les rodalies de Sant Honorat són la llar també d’ocells de menor envergadura com el tallarol de garriga (Sylvia cantillans), la cotxa fumada (Phoenicuros ochuros) o el passerell comú (Carduelis cannabina). Només durant els mesos freds, podem trobar-hi el peculiar pela-roques (Tichodroma muraria) cercant insectes, cingle amunt i cingle avall, amb el seu bec corbat.
L’itinerari proposat permet veure una vuitantena d’espècies d’ocells reproductors d’ambients mediterranis, frescals o de zones rupícoles. A més, la proximitat de l’indret amb la vall de Segre, una important zona migratòria per a les aus, fa que ocasionalment es puguin veure, en època adequada, espècies migrants com la cigonya blanca (Ciconia ciconia) o l’aligot vesper (Pernis apivorus). A la vegada, tampoc és difícil trobar rastres de mamífers com la guineu (Vulpes vulpes), el senglar (Sus scrofa) o el conill (Oryctolagus cuniculus). Alguns dels rèptils i amfibis presents a la zona són la sargantana roquera (Podarcis muralis), la sargantana cuallarga (Psammodromus algirus), el tòtil (Alytes obstetricans) o el gripau comú (Bufo bufo).
Pel que als insectes, s’hi troben les típiques papallones d’ambients mediterranis, com la comuna saltabardisses cintada (Pyronia bathseva) i altres de més espectaculars com la papallona reina (Papilio machaon), la cleòpatra (Gonepteryx cleopatra), la papallona zebrada (Iphiclides feisthamelii). Entre els heteròpters el més fàcilment reconeixible pels seu ratllat vermell i negre és Graphosoma lineatum italicum. I pel que fa als coleòpters, els florícoles són els més evidents, essent comuns: Stenurella melanura, Anthaxia hungarica, Acmaeodera degener, Trichodes leucopsideus, Pseudovadonia livida, etc. |
