|
SERRA
DE SANT HONORAT: ROCA DEL CORB
Patrimoni cultural
|
||||||
|
Ý
4 |
|
|||||
|
Casa del Corb
La casa del Corb és possiblement el lloc més conegut i, alhora, el lloc més curiós de la gran mola del Corb. La casa està entaforada dins una balma i una paret de tàpia la protegeix de la intempèrie. Està documentat que l’última família que hi va viure la va abandonar l’any 1915.
A l’interior de la casa, hi ha vàries habitacions habilitades per a funcionar com a dormitoris i una cuina amb una llar de foc, avui dia destruïda, i el forn del pa. A la zona més endinsada i més baixa de la balma hi tenien porcs. El bestiar convivia amb els seus habitants a l’interior de la casa, però també disposaven d’un corral bastant gran amb parets de pedra que encara avui es pot veure a uns cinquanta metres de la casa. A part del bestiar, també tenien terres cultivades al voltant, cosa que es pot constatar per la presència d’antigues terrasses al mig del bosc.
Sant Salvador del Corb Es tracta de les restes d’una petita capella romànica que es troben al cim de l’agulla del Corb, a frec de cingle. El seu estat és ruïnós i en resta part dels murs i de l’absis. La vista que es gaudeix des d’aquest punt és excel·lent.
|
||||||
|
La Catedral
La Catedral és una immensa balma, que es troba a sota del Coll de Mu. L’accé́s é́s una mica complicat, ja que no existeix cap camí marcat que hi arribi. Per anar-hi cal situar-se al Coll de Mu i seguir el camí fins on comença la superfície rocosa, aleshores es baixa per una canal que es troba a la dreta i després es voreja la roca cap a l’esquerra, fins arribar a la gran balma. Aquest camí no és gens fàcil, cosa que evita que aquest indret es visiti gaire sovint.
Abans d’arribar a la Catedral, tot resseguint la roca es veuran tombes antropomorfes, les quals estan datades entre els segles XI i X.
La Catedral va estar habitada durant l’època prehistòrica, concretament durant l’Edat de Bronze; això s’ha pogut determinar gràcies a les eines i utensilis que s’han trobat a l’interior i entorns.
Roc del Picapoll
Just abans de pujar el darrer tram de la mola de Sant Honorat, a mà dreta, es troba el roc del Picapoll, també conegut com a roc de la Presó. Durant la tercera guerra carlina, entre el 1872 i el 1876, els carlins van aprofitar la forma del roc per tancar-hi els seus enemics, els isabelins, partidaris de Carles VII. Els carlins van utilitzar el roc del Picapoll com a presó, perquè els presoners només tenien una sortida possible i amb un sol guàrdia podien tenir-los a tots controlats.
Ermita de Sant Honorat Situada al punt culminar del massís, a la mola de Sant Honorat. Tot i haver estat un lloc molt freqüentat, en l’actualitat es troba enrunada, restant-ne només alguns trossos dels seus murs. Conserva encara el portal amb llinda adovellada. Els plans que l’envolten i les restes d’alguna bassa excavada a la roca, mostren que en l’antiguitat aquest espai havia tingut un ús agrícola i ramader.
Col·laboreu!
Si voleu afegir
alguna dada o imatge a aquesta pàgina, trameteu-les a la Secretaria
de
Institució Catalana d’Història Natural Carme, 47 – 08001 Barcelona - ichn@iec.cat - http://ichn.iec.cat.
|
||||||
|
|
||||||
