Més amunt, els estrats conglomeràtics van augmentant el seu gruix fins assolir potències decamètriques. Aquesta és la matèria de la que està format el llom superior de la muntanya i el cingle Major, que ara apareix molt a prop davant nostre. El grau de l’Agnet -el terme grau, designa els passos de camins i viaranys a través d’obstacles petris de gran verticalitat-  aprofita una enorme fractura doble al cingle per superar el desnivell: concretament el camí circula per la incisió oriental. A l’interior del grau (punt G2; X: 319646; Y: 4571561) es pot fer una bona observació d’aquesta capa geològica. 

El cingle Major se situa a la part proximal del que va ser un enorme sistema deltaic que rebia les aigües d’una sèrie de cursos cabalosos, en un context climàtic càlid i humit. Aquests rius transportaven sediments grollers provinents de l’anomenat massís Mediterrani, d’origen Mesozoic, que ocupava bona part del litoral i prelitoral actuals. Una etapa orogènica al final de l’Oligocè, va fer emergir tots aquests sediments.  Els conglomerats estan constituït per còdols calcaris arrodonits d’origen bàsicament triàsic (encara que també n’hi ha del Carbonífer) fermament adherits per un ciment de carbonat càlcic. No és rar de trobar-hi l’empremta d’algun fòssil marí, en particular de mol·luscs bivalves.

Un cop superat el grau de l’Agnet, ascendirem fins a la Roca Falconera, al punt culminant d’una paret vertical i llisa de gairebé 200 m. Som ja al capdamunt de la massa sedimentària i, al cap d’una estona, arribem al camí de Capçada, que recorre la serra Major de punta a punta i per on seguim en direcció oest. Uns 250 m abans de l’entroncament tenim una bona vista dels fenòmens erosius superficials del conglomerat. L’aigua que circula per la capçada de la muntanya dissol lentament el carbonat càlcic del substrat i forma uns canals de desguàs sinuosos anomenats comellars. Habitualment, els comellars presenten la llera coberta de còdols i vessants força inclinats. En aquest indret (punt G3; X: 320050; Y: 4572443) podem veure, a l’oest, l’inici del comellar de l’Espinós.

Seguint per la serra Major en direcció cap a ponent, a 1 km de l’entroncament, podem observar les cicatrius de la meteorització inicial dels conglomerats (punt G4; X: 319381; Y: 4572253). En algunes zones de la roca es pot observar un sistema de fractures disposades majoritàriament ENE-OSO i ONO-ESE, separades entre 15 i 40 m, que es delaten a distància per la major densitat de vegetació. A partir d’aquestes fractures, la roca es va esquarterant en blocs prismàtics que, finalment, es desprendran de la massa principal.

El sòl és força terrós, en contrast amb la resta de l’entorn i, excepte per un punt, es troba envoltat de parets de conglomerats. Es tracta d’una gran dolina originada per l’erosió de les margues i els gresos subjacents a l’estrat conglomeràtic que, per lenta dissolució s’aprima i, finalment, s’esfondra.

Des del camí de Capçada, en direcció a la Cogulla, vèrtex occidental de la serra Major, podem detectar a distància un altre fenomen molt comú a la muntanya: es tracta de les balmes, cavitats més o menys profundes formades per l’erosió i arrossegament dels materials tous que deixen un buit davall del sostre de conglomerats.

L’inici del descens pel grau de Salfores (punt G6; X: 317415; Y: 4571086) ens ofereix unes vistes àmplies de la cubeta prioratina. Des d’aquest mirador s’aprecia el relleu tortuós de turons i barrancs formats per gresos i pissarres d’origen paleozoic, que ocupa el Priorat central i constitueix el sòcol basal de la resta de relleus. Envoltant la cubeta es fan evidents les formacions orogràfiques d’origen mesozoic: a l’est els contraforts de les muntanyes de Prades; al sud, la Mola de Colldejou, la serra de Llaberia i les muntanyes de Tivissa; i, a l’oest, les serres de la Figuera i dels Montalts.

De retorn a la Morera de Montsant podem, encara, observar un altre fenomen associat al cicle erosiu dels conglomerats. Uns 850 m abans d’arribar al poble, el camí travessa el barranc de la Grallera (punt G7; X: 318852; Y: 4570973). 

Aquest barranc, com altres que descendeixen des de la serra Major, constitueixen tàlvegs on els materials erosionats de la muntanya es concentren en els anomenats canals d’enderrocs. Aquí, es poden veure grans blocs de talla cúbica o prismàtica i dimensió mètrica a decamètrica que jauen de forma anàrquica al llarg del barranc.