NOM DE LA SORTIDA

SERRA DE MONTSANT: CINGLE MAJOR

Fauna

Aquest itinerari és un tast eminentment rupestre, però hi trobem també espècies dels conreus, de les brolles i dels boscos que embolcallen la serra.

L’àliga daurada i l’àliga cuabarrada viuen a la zona, però en aquest itinerari podem veure el falcó pelegrí (Falco peregrinus) al cingle i remuntant durant les seves visites regulars el voltor comú (Gyps fulvus).

Als senders trobem fàcilment rastres de rabosa (Vulpes vulpes), fagina (Martes foina) o teixó (Meles meles). També comptem amb la presència d’una petita població de cabra salvatge, de fugissers cabirols i de força senglar.

Tot i que la tortuga mediterrània ha estat reintroduïda als dos vessants de la serra, és més fàcil d’espantar alguna de les dues sargantanes més típiques (Psammodromus algirus) i (Podarcis hispanica), sinó el llargandaix ocel·lat (Timon lepida) o la colobra de ferradura (Hemorrhois hippocrepis). En acabat de ploure, també podem entrepussar amb gripaus del gènere Bufo, el gripau comú (Bufo bufo) i el gripau corredor (Bufo calamita).

Podarcis hispanica

Bufo bufo

Entre els llagostos, destaquen les someretes, (Steropleurus sp.) al solell de la carena. I acolorides palomes com Zerynthia rumina, Colias alfacariensis, Euphydrias desfontanii, Melanargia occitanica piquen les flors a rampeus de la muntanya.

Zerynthia rumina

Probablement els albiraments de fauna venen principalment d’atzarosos moixons que medren en aquesta orografia contrastada.

Durant les fredorades d’hivern ens visiten cercavores (Prunella collaris) i flocs de grives cerdanes (Turdus pilaris) que divaguen pel carener. A les brolles pelades s’alimenten els reietons (Regulus regulus) i multitud de túrdids com el tord (Turdus philomelos) i firingílids com la carderola (Carduelis carduelis).

En temps de bonança el fluctuant trobat (Anthus campestris), la fidel cotoliva (Lullula arboria), la cogullada fosca (Galerida theklae) i el sit negre (Emberiza cia) alegren les ondulacions dels comellars a la Serra Major.

Entre els tormos despresos i al pedregar treuen el cap la merla roquera (Monticola solitarius) i el còlit negre (Oenanthe leucura). Pentinen la cinglera a la recerca d’insectes el roquerol (Ptyopogne rupestris), el ballester (Apus melba) i l’escadusser pela-roques (Ticodroma muraria). Entre els tallarols que aixequem destaca la tallareta cuallarga (Sylvia undata).

No us sorprengueu pels resultats. Fet i fet parlem de Montsant, una serra feréstega i solitària.

Punts d’observació

Conegueu amb més detall la fauna visitant el Punt d’observació de la fauna – Àrea de lleure.

Col·laboreu!

Si voleu afegir alguna dada o imatge a aquesta pàgina, trameteu-les a la Secretaria de la ICHN (ichn@iec.cat) i les hi inclourem!

Institució Catalana d’Història Natural

Carme, 47 – 08001 Barcelona - ichn@iec.cat - http://ichn.iec.cat.