|
El
recorregut proposat circula per indrets amb un aprofitament agrícola
molt baix, degut als forts pendents i al substrat desfavorable. No
obstant això, fins a la primera meitat del segle xx,
aquesta zona de Montsant era travessada per pastors, traginers,
carboners, etc.
 |
El
mateix camí que agafem inicialment de sortida de
la Morera
de Montsant era un dels camins rals que accedien a la
muntanya, i que comunicava el poble amb Ulldemolins,
Margalef i la comarca de les Garrigues. L’empedrat, que
encara es conserva en alguns trams, dóna fe de la importància
que havia tingut. |
|
En
un paisatge on la pedra té una importància de primer
ordre, un dels aspectes patrimonials més interessants és
la rica toponímia associada a cingles, roques, monòlits i
altres formacions pètries. Prop de
la Morera
de Montsant hi tenim, per exemple: les Tres Roques i
la Roca
de les Onze, al camí dels Barrots; els Bitllots, al grau de
l’Espinós;
la Roca
Falconera
, al grau de l’Agnet; la roca del Xollat, al grau del
Carabassal; el Rei i
la Reina
, al grau de
la Grallera. |
 |
 |
Els
planells culminants de Montsant són una zona inhòspita, actualment
només freqüentada per ramats de cabres, lloc de pas vertebrat pel
camí de Capçada, que comunica els extrems de la serra Major, en un
recorregut de més de 10 quilòmetres.
|
|
No
obstant, als comellars, racons i fondalades hi podem trobar
nombrosos espais habilitats per a recer del bestiar,
generalment balmes murades amb pedra seca. El clot del Cirer
és un d’aquests espais que, a més, conté uns abeuradors
que fa pocs anys es van substituir per retornar-los el seu
aspecte tradicional (troncs tallats per la meitat i
buidats).
|
|
 |
La
monotonia en el paisatge de la serra Major ha conduït a l’ús de
determinats elements com a punts de referència. Alguns són turons
més o menys identificables, com ara
la Roca Corbatera
o
la Cogulla, als extrems de l’altiplà. En d’altres ocasions es tracta
d’arbres que destaquen en l’horitzó entre una vegetació
arbustiva, com el pi del Cugat. O fins i tot de construccions
aixecades per l’home, com el Piló dels Senyalets, la ubicació
del qual no respon a cap punt topogràficament rellevant.
|
Col·laboreu!
Si voleu afegir
alguna dada o imatge a aquesta pàgina, trameteu-les a la Secretaria
de
la ICHN
(ichn@iec.cat) i les hi inclourem!
Institució Catalana
d’Història Natural
Carme, 47 – 08001 Barcelona - ichn@iec.cat - http://ichn.iec.cat.
|
