SERRA DE MONTSANT: CINGLE MAJOR

Patrimoni cultural

 

Ý

Inici

 

Accès i itinerari

 

Medi natural

 

4

Documentació

 

El recorregut proposat circula per indrets amb un aprofitament agrícola molt baix, degut als forts pendents i al substrat desfavorable. No obstant això, fins a la primera meitat del segle xx, aquesta zona de Montsant era travessada per pastors, traginers, carboners, etc.

 

El mateix camí que agafem inicialment de sortida de la Morera de Montsant era un dels camins rals que accedien a la muntanya, i que comunicava el poble amb Ulldemolins, Margalef i la comarca de les Garrigues. L’empedrat, que encara es conserva en alguns trams, dóna fe de la importància que havia tingut.

En un paisatge on la pedra té una importància de primer ordre, un dels aspectes patrimonials més interessants és la rica toponímia associada a cingles, roques, monòlits i altres formacions pètries. Prop de la Morera de Montsant hi tenim, per exemple: les Tres Roques i la Roca de les Onze, al camí dels Barrots; els Bitllots, al grau de l’Espinós; la Roca Falconera , al grau de l’Agnet; la roca del Xollat, al grau del Carabassal; el Rei i la Reina , al grau de la Grallera.

 

Els planells culminants de Montsant són una zona inhòspita, actualment només freqüentada per ramats de cabres, lloc de pas vertebrat pel camí de Capçada, que comunica els extrems de la serra Major, en un recorregut de més de 10 quilòmetres.  

 

No obstant, als comellars, racons i fondalades hi podem trobar nombrosos espais habilitats per a recer del bestiar, generalment balmes murades amb pedra seca. El clot del Cirer és un d’aquests espais que, a més, conté uns abeuradors que fa pocs anys es van substituir per retornar-los el seu aspecte tradicional (troncs tallats per la meitat i buidats).

 

La monotonia en el paisatge de la serra Major ha conduït a l’ús de determinats elements com a punts de referència. Alguns són turons més o menys identificables, com ara la Roca Corbatera o la Cogulla, als extrems de l’altiplà. En d’altres ocasions es tracta d’arbres que destaquen en l’horitzó entre una vegetació arbustiva, com el pi del Cugat. O fins i tot de construccions aixecades per l’home, com el Piló dels Senyalets, la ubicació del qual no respon a cap punt topogràficament rellevant.  

  

 

 

Col·laboreu!                                                   

                                                                           

Si voleu afegir alguna dada o imatge a aquesta pàgina, trameteu-les a la Secretaria de la ICHN (ichn@iec.cat) i les hi inclourem!

 

Institució Catalana d’Història Natural

Carme, 47 – 08001 Barcelona - ichn@iec.cat - http://ichn.iec.cat.