SERRA
DE MIRAMAR: CASTELL DE PRENAFETA
Patrimoni cultural
|
||||||
Ý
4 |
||||||
Prenafeta L’itineraricomença al poble de Prenafeta, un agregat del municipi de Montblanc que es troba al peu de la serra Carbonària. Actualment és un lloc de segona residència, tot i que la vinya encara envolta el poble per la part de la plana. Fins al segle XVIII el poble de Prenafeta es trobava a la part forestal i muntanyosa de sota el castell, però llavors es traslladà uns dos quilòmetres fins a l’emplaçament actual, ja a la plana. Al final de la sortida, abans de tornar a Prenafeta, es passa per l’antic veïnat de la Barceloneta, avui gairebé enrunat del tot. Castell de Prenafeta El castell de Prenafeta o castell del Moro, és documentat del s. XI, té els seus orígens en l’obra de Ramon Berenguer I i testimonia l’avanç cap a l’oest del front barcelonès-àrab, que abans passava per Olèrdola, Vilafranca i Igualada, i que en aquest punt aconseguí controlar una important via de penetració cap a les terres catalanes. El castell està molt enrunat i revisant fotografies relativament recents es constata el seu continuat procés de deteriorament. Des d’aquest punt elevat es pot gaudir d’una bona vista de la Conca de Barberà i, al fons, s’albiren els Pirineus. Al peu del castell hi ha les restes de l’antic poble de Prenafeta i de l’església romànica de San Salvador. L’antic poble de Prenafeta es trobava a l’anomenada clotada de l’Estret, un lloc poc apte per habitar-hi, de manera que no és d’estranyar que a finals del segle XVIII els seus habitants bastissin un nou poble a la plana i abandonessin aquest lloc tant inhòspit. Durant l’ascensió al castell es podran observar les restes d’aquest antic poble, la seva església i es recorrerà algun tram de camí encara empedrat. Miramar Miramar és un petit nucli de poblament recollit sota l’antiga església romànica i estratègicament situat dalt d’un balcó obert al Camp de Tarragona. Havia arribat a tenir 162 habitants el 1867, però els migrats recursos que oferia aquest espai muntanyenc van portar al seu progressiu despoblament. Actualment s’ha convertit en un lloc d’estiueig i les fonts que l’envolten fan que el cap de setmana sigui força freqüentat. Com el seu nom indica, des de Miramar es veu la Mediterrània al fons. L’església de Sant Mateu de Miramar és romànica, possiblement del s XII, d’una sola nau amb absis semicircular a la part nord-est. La porta d’accés és lateral, a la façana sud-est, damunt la qual s’hi troba un cimbori amb la corresponent campana. Es pot observar que la porta és posterior a la resta de l’estructura i que en la seva construcció es van aprofitar materials provinents d’altres construccions, ja sigui de l’antic castell de Miramar o de la església romànica de Figuerola. En el lloc on hi havia hagut el primitiu cementiri, s’hi van trobar diverses esteles funeràries, la majoria de les quals van passar a formar part del terra de l’església.
Col·laboreu! Si voleu afegir alguna dada o imatge a aquesta pàgina, trameteu-les a la secretaria de la ICHN (ichn@iec.cat) i les hi inclourem! |
||||||
Institució Catalana d’Història Natural Carme, 47 – 08001 Barcelona - ichn@iec.cat - http://ichn.iec.cat.
|