 |
Tot seguit s’indiquen de manera sintètica les principals comunitats vegetals presents a l’àrea per on transcorre l’itinerari i les espècies que més les caracteritzen. Els ambients més característics d’aquest itinerari són els boscos, bàsicament fagedes i rouredes, així com pastures que encara són aprofitades pel bestiar. En menor mesura, es poden observar algunes raconades amb vegetació de roquissar i vegetació de ribera als torrents |
Les rouredes
A les parts més assolellades de l’itinerari, el bosc característic és la roureda, bàsicament roureda amb boix (Buxo sempervirentis-Quercetum pubescentis) calcícola i mesòfila, barrejada amb el pi roig (Pinus sylvestris), i en molts sectors força esclarissada amb un sotabosc de jonceda (Aphyllanthion).
En aquestes rouredes, a més del roure martinenc (Quercus humilis), també es pot trobar força arç blanc (Crataegus monogyna), auró blanc (Acer campestre), freixe de fulla gran (Fraxinus excelsior), molt boix (Buxus sempervirens), i algun ginebre (Juniperus communis). Al solell també hi ha alguna alzina (Quercus ilex subsp. ilex), però petita en comparació amb les alzines centenàries pròximes de baix a Llaers.
Als marges més esclarissats, força aranyoner (Prunus spinosa), argelaga (Genista scorpius), i amb farigola (Thymus vulgaris) i esparnellac (Santolina chamaecyparissus) als marges més pelats.
 |
Les fagedes
A totes les obagues de l’itinerari, i fins i tot al solell de dalt, es poden observar fagedes, bàsicament calcícoles mesòfiles amb boix (Buxo-Fagetum sylvaticae) i el·lèbor verd (Helleboro-Fagetum sylvaticae), però als racons més frescos de sota el Morro del Quer i sota el Castell de Milany, també hi ha clapes de fageda mesohigròfila amb joliu (Scillo-Fagetum sylvaticae).
La fageda calcícola amb boix (Buxo sempervirentis-Fagetum sylvaticae) és la més estesa per tota la zona i de fet, les proximitats del Barretó destaquen per tenir unes magnífiques fagedes amb nombrosos exemplars de faigs centenaris (Fagus sylvatica), i fins i tot també boixos molt vells, amb un exemplar a l’inici de l’itinerari que presenta diversos troncs amb un perímetre de més de 70 cm cadascun. Per meravellar-se amb aquests impressionants arbres, i algun roure també centenari, ens podem desviar momentàniament de l’itinerari i fer el tram des del punt d’inici fins al Pla de Marenyol. Enmig del Pla del Marenyol, a més, destaquen uns exemplars molts vells i gruixuts d’arç blanc. |
A més del faig i el boix, també hi ha presència d’avellaner (Corylus avellana), blada (Acer opalus), moixera vera (Sorbus aria), tell de fulla gran (Tilia platyphyllos), algun pi roig, trèmol (Populus tremula), ginebre, boix grèvol (Ilex aquifolium), el·lèbor verd (Helleborus viridis), digital groga (Digitalis lutea), entre d’altres. Fins i tot enmig del bosc hi ha algun exemplar de moixera de guilla (Sorbus aucuparia).
Més rar algun peu de bedoll (Betula pendula) i encara més escàs el teix (Taxus baccata). D’aquesta última conífera en destaca un gran exemplar al tram de camí entre el Morro del Quer i la riera de Milany. A la masia del Barretó en tenen
un exemplar, així com també al Burbau. 
La clapa de fageda d’aquest tram, és un bosc comunal del municipi de Ripoll (els Emprius de Llaers), protegida com a reserva forestal per l’ajuntament de Ripoll i amb el suport de la Diputació de Girona, dins el programa “Selvans”. Programa que també inclou la fageda entre el punt d’inici i el Pla de Marenyol. Als racons més humits i frescos, hi ha petites clapes de joliu (Scilla lilio-hyacinthus), que a Milany floreixen fins pràcticament al peu del Castell. En aquests claps de fageda amb joliu hi ha una gran riquesa florística, amb buixol (Anemone nemorosa), all de bruixa (Allium ursinum), canugueres (Cardamine heptaphylla, i Cardamine pentaphyllos), agrella (Oxalis acetosella), viola (Viola sylvestris), etc.
Cap a la Cau fins i tot hi ha algunes raconades amb fageda acidòfila (Luzulo niveae-Fagetum sylvaticae), en què al sotabosc hi ha presència de Luzula nivea, a més d’el·lèbor verd, joliu, buixol, marcòlic vermell (Lilium martagon), i altres espècies com Ranunculus serpens, Festuca heterophylla, Poa nemoralis, Carex sylvatica, ... |
 |
 |
| Faig (Fagus sylvatica) |
Avellaner (Corylus avellana) |
 |
 |
| Blada (Acer opalus) |
Moixera vera (Sorbus aria) |
 |
 |
| Digital groga (Digitalis lutea) |
Joliu (Scilla lilio-hyacinthus) |
 |
 |
| Buixol (Anemone nemorosa) |
Buixol groc (Anemone ranunculoides) |
 |
 |
| Canuguera (Cardamine heptaphylla) |
Agrella (Oxalis acetosella) |
Pastures i prats secs |
|
La vegetació que no es correspon als boscos de fagedes i rouredes —que ocupen bona part de l’itinerari—, està formada, bàsicament, per pastures mesòfiles i calcícoles, com la jonceda (Plantagini-Aphyllanthetum) i l’Euphrasio-Plantaginetum mediae. Prop de la casa de Milany, el Barretó i cap al Pla de Marenyol, també hi ha alguns camps i prats condicionats com a pastura intensiva i que han estat ressembrats alguna vegada, formant Trifoloi-Cynodontion, Plantaginetalia majoris, Onopordietalia.
També en petites clapes es troben alguns pradells terofítics, amb presència de crespinells (Sedum sp.), de marcet (Dipcadi serotinum) als prats secs del Morro del Quer i en altres prats de l’itinerari, així com d’agulletes de bruixa (Erodium cicutarium).
Les espècies més abundants en aquestes pastures són: la jonça (Aphyllanthes monspeliensis) i el plantatge (Plantago media), acompanyats de Linum tenuifolium subsp. milletii, Potentilla neumanniana, Teucrium pyrenaicum, Helianthemum nummularium, |
| Coronilla minima subsp. minima,Bromus erectus, Salvia pratensis, Potentilla neumanniana, Lotus corniculatus i en menor grau Euphrasia stricta. A les zones més solelles també hi creix argelaga (Genista scorpius), i arreu pi roig i aranyoner. |
Vegetació de ribera |
| En creuar la riera de Milany, hi ha una mica de vegetació de ribera, amb vern (Alnus glutinosa), sarga (Salix eleagnos), freixe de fulla gran (Fraxinus excelsior), trèmol (Populus tremula), i algun pollancre (Populus nigra). |
| |
|
|
Comunitat rupícola de substrat calcari
Comunitat que es desenvolupa tant a les cingleres com en petits roquissars de tota la zona, especialment sota el Morro del Quer, però també a les parets del Castell de Milany, i petits roquissars de tota la zona. Hi viuen algunes espècies de gran interès, com la corona de rei (Saxifraga longifolia), l’orella d’ós (Ramonda myconi), el xuclamel de roca (Lonicera pyrenaica), la lluqueta nana (Globularia repens), i nombroses espècies de falgueres, com Asplenium ruta-muraria, Asplenium fontanum, Asplenium viride. Nombroses espècies de líquens i de molses. Al Morro del Quer també hi creix alguna mata de corner (Amelanchier ovalis). |
| |
|
| Mapa de vegetació |
|
| El mapa que s’adjunta correspon a la Cartografia dels Hàbitats a Catalunya elaborada pel Departament de Medi Ambient (DMA) i la Universitat de Barcelona (UB) i s’hi poden observar els diferents tipus d’hàbitats pels quals discorre l’itinerari. |
 |
| |
Col·laboreu!
Si
voleu afegir alguna dada o imatge a aquesta pàgina, trameteu-les a
la Secretaria de
la ICHN
(ichn@iec.cat) i les hi inclourem!
Institució Catalana
d’Història Natural
Carme, 47 – 08001 Barcelona - ichn@iec.cat - http://ichn.iec.cat.
|
