Aquest itinerari permet transitar per ambients força diferents al llarg del seu traçat, ja que parteix de 1.360 m d’alçada, al seu inici a Sant Romà de la Clusa, i arriba fins al cim del Puig Lluent, situat a 1.640 m, per retornar després al punt inicial seguint un recorregut circular.

Tot i que transcorre bàsicament per la solana de la serra del Catllaràs, permet observar les comunitats de l’obaga al tram que transcorre per la carena del Puig Lluent, i a més, el relleu irregular dels  vessants, que forma diverses valls o comes  secundàries, permet passar per sectors amb orientacions variades.

A aquesta diversitat altitudinal i d’orientació s’afegeix una certa variació pel que fa al substrat, descrita amb més detall a l’apartat de geologia, i també la diversitat originada pels usos humans, que han provocat l’aparició de feixes amb petits camps de conreu, de prats i pastures per al bestiar, de boscos explotats forestalment amb major o menor grau, etc.

Tots aquests factors fan possible que en l’itinerari es puguin observar nombrosos hàbitats naturals. Alguns d’aquests, sobretot els que ocupen una major superfície o tenen una significació més especial en el paisatge, es descriuen breument a continuació.

Pinedes de pi roig

L’hàbitat més freqüent durant tot el recorregut és la pineda de pi roig (Pinus sylvestris), de caràcter mesòfil i calcícola, on predomina clarament el pi roig a l’estrat arbori. Aquest és acompanyat d’alguns caducifolis, que amb els seus tons càlids durant la tardor confereixen una especial bellesa al paisatge en aquesta època de l’any. Entre aquests destaquen el faig (Fagus sylvatica), el roure martinenc (Quercus humilis),  la blada (Acer opalus), la moixera (Sorbus aria), el corner (Amelanchier ovalis), l’auró blanc (Acer campestre), el tell de fulla gran (Tilia platyphyllos), etc. El sotabosc és força clar, en part pels usos que s’hi duen a terme (pastura, extracció de fusta, etc.), i hi són presents els ginebres (Juniperus communis) i sobretot el boix (Buxus sempervirens), especialment abundants als límits del bosc i a les zones de transició amb els prats i pastures propers. L’estrat herbaci, format per hemicriptòfits diversos, sobretot gramínies, és especialment rellevant a les clarianes i als indrets on el bosc és menys dens. Hi apareixen espècies com l’herba blava (Polygala calcarea), el marxívol (Helleborus foetidus), les maduixeres (Fragaria vesca), etc. A la carena del Puig Lluent  i a les parts altes properes a aquesta, el pi roig és acompanyat també pel pi negre (Pinus uncinata), formant una pineda mixta de pi roig i pi negre.

Fagedes

A l’obaga del Puig Lluent, i a d’altres obagues observables durant l’itinerari, apareixen fagedes, també de caràcter calcícola i mesòfil. El faig (Fagus sylvatica) hi és l’espècie dominant i hi és també molt abundant el boix (Buxus sempervirens) i en algunes zones el pi roig (Pinus sylvestris). El pi negre (Pinus uncinata) hi apareix també a les parts culminants, i són habituals alguns caducifolis, com moixeres (Sorbus aria), blades (Acer opalus), etc. La fullaraca tendeix a cobrir tot el sòl i l’estrat herbaci és format per poques espècies,que apareixensobretot a la primavera, abans de la sortida de les fulles del faig.

Bosquines de ribera i dels marges humits

Resseguint els torrents i els fons de vall, així com a alguns marges de camps especialment humits, apareixen bosquines de ribera, formades sobretot per freixes de fulla gran (Fraxinus excelsior), avellaners (Corylus avellana), alguns trèmols (Populus tremula), cirerers (Prunus avium), etc. No formen boscos extensos, sinó que constitueixen petites taques o clapes arbrades, especialment abundants a l’entorn de Sant Romà de la Clusa i els camps propers, que confereixen una bellesa especial al paisatge a la tardor.

Joncedes, prats i pastures, i boixedes

L’itinerari transcorre per diversos sectors ocupats per joncedes i per prats i pastures, de característiques força diverses en funció de l’alçada, de l’orientació, de les característiques del sòl i de la intensitat de l’aprofitament a què es veuen sotmeses.

Es localitzen sobretot als antics conreus abandonats del sector proper a Sant Romà de la Clusa i a les zones més pasturades o ventoses de la part alta de l’itinerari, però també a les clarianes del bosc o a sectors on les característiques edàfiques (menor gruix de sòl, etc.) impedeixen el creixement d’aquest. Aquests prats i pastures constitueixen diferents tipus de comunitats calcícoles i mesòfiles, formades per una gran diversitat de plantes, sobretot gramínies, però també d’altres hemicriptòfits, com el plantatge mitjà (Plantago media), el panical (Eryngium campestre), diverses espècies del gènere Teucrium (com l’angelina, Teucrium pyrenaicum, o l’alzineta, Teucrium chamaedrys), l’herba blava (Polygala calcarea), algunes herbes bleneres (Verbascum sp.), etc. Hi apareixen també algunes mates i arbusts, com la sajolida (Satureja montana), l’espernallac (Santolina chamaecyparissus), la farigola (Thymus vulgaris), l’espígol (Lavandula angustifolia), etc. A la primavera no és difícil trobar-hi algunes orquídies (Neotinea ustulata, Platanthera bifolia, Platanthera chlorantha, etc.).

A mesura que passen els anys, als prats i pastures abandonats hi apareixen cada vegada més mates i arbustos, i es van transformant en joncedes i finalment en boixedes, amb jonça (Aphyllanthes monspeliensis), argelaga (Genista scorpius), aranyoner (Prunus spinosa), rosers de bardissa (Rosa sp.), ginebre (Juniperus communis), tortellatge (Viburnum lantana), boix (Buxus sempervirens), etc. El boix acaba prenent cada vegada més rellevància fins constituir boixedes força denses.

Rouredes

Durant l’itinerari es poden observar en algunes zones, sobretot als vessants més baixos pròxims a Sant Romà de la Clusa, algunes rouredes de roure martinenc (Quercus humilis), que conserven les seves fulles marcescents durant bona part de la tardor i l’hivern. Aquestes rouredes solen formar boscos força homogenis, constituïts per roures a l’estrat arbori, per un estrat arbustiu dominat pel boix, i per un estrat herbaci força pobre, amb alguna herba fetgera (Anemone hepatica), cucut o flor de primavera (Primula veris), lloreret (Daphne laureola) o marxívol (Helleborus foetidus), que sobresurten entre la fullaraca.

Comunitats de penya-segats i roquissars

Als penya-segats i rocams que apareixen puntualment durant l’itinerari, especialment a la zona de Cal Tibat, hi apareixen comunitats especials de codines i roquissars. Els arbres i arbusts caducifolis hi adquireixen una rellevància especial. Hi apareixen, per exemple, blades, moixeres, cirerers, avellaners, arç blanc, etc. Arrapades a les roques s’hi troben, per exemple, espècies com crespinells (diverses espècies del gènere Sedum), cirerer de guineu (Prunus mahaleb), corona de rei (Saxifraga longifolia), etc., així com algunes falgueres (Asplenium trichomanes, Asplenium ruta-muraria) i una de les espècies més interessants d’aquest sector de la serra, Erodium rupestre, espècie inclosa al Catàleg de Flora Amenaçada de Catalunya. Als roquissars que apareixen a l’obaga del Puig Lluent, sota la collada Fonda, s’hi troben també espècies interessants, com l’orella d’ós (Ramonda myconi).

Mapa d’hàbitats

Al mapa que apareix a continuació es poden observar els hàbitats existents en l’àmbit pel qual transcorre l’itinerari, segons la cartografia dels hàbitats a escala 1:50.000 de la Generalitat de Catalunya.