SERRA DE BUSA: LES CINGLERES DE BUSA

Flora i vegetació

Ý

Inici

Accés i itinerari

Medi natural

4

Documentació

Tot seguit s’indiquen de manera sintètica les principals comunitats vegetals presents a l’àrea per on transcorre l’itinerari i les espècies que més les caracteritzen.

Boscos de pi roig

Les masses forestals de pi roig (Pinus sylvestris) se situen a partir dels 900 m d’altitud i presenten un sotabosc amb una important diversitat florística, on conviuen plantes submediterrànies amb d’altres eurosiberianes. Val a dir que aquestes pinedes presenten una gran diversitat florística, amb una gran abundància d’arbres i arbusts caducifolis, ja que hi troben la humitat adient per a créixer. A l’estrat arbori hi podem trobar el trèmol (Populus tremula), el cirerer (Prunus avium), la blada(Acer opalus) i l’auró blanc (Acer campestre).

De forma general mostren un sotabosc format principalment pel boix (Buxus sempervirens) i el ginebre (Juniperus communis) i, en menor mesura, per altres espècies, com el grèvol (Ilex aquifolium), el corner (Amelanchier ovalis), el xuclamel (Lonicera xylosteum) i algunes espècies de rosers (Rosa sp.). L’estrat herbaci és relativament pobre, tot i que podem destacar per la seva constància el marxívol (Helleborus foetidus), el lloreret (Daphne laureola), les maduixeres (Fragaria vesca), l’herba fetgera (Anemone hepatica) i la bella primavera (Primula veris subsp. columnae). Per contra, són freqüents diverses plantes d’altitud (Festuca gautieri, Sesleria coerulea, Valeriana montana, Avena pratensis, Bromus erectis, Polygala calcarea, Potentilla verna, Hieracium pilosella, Galium vernum, Festuca rubra, etc.) i hi adquireixen certa importància els briòfits (Hylocomium splendens, Pleurozium schreberi, etc.). Moltes vegades a les parts altes dels pins hi creix el vesc (Viscum album), una planta hemiparàsita de molts arbres i especialment del pi roig. A la pineda de pi roig que hi ha prop de l’aparcament, s’hi localitzen uns exemplars aïllats d’avet (Abies alba).

Carrascar calcícola amb boix

El carrascar amb boix es desenvolupa als solells i costers pedregosos fins els 1.500 m d’altitud i es caracteritza per presentar plantes típiques dels alzinars i de la roureda, però sobretot per la dominància del boix a l’estrat arbustiu. Està especialment adaptat a climes secs i freds i, per això, presenta uns estrats arbustius i herbacis més aviat pobres, constituïts per petites mates i plantes heliòfiles de caràcter montà.

Aquesta associació és formada principalment per l’alzina carrasca (Quercus ilex subsp. ballota) acompanyada pel boix (Buxus sempervirens) i diverses espècies llenyoses i herbàcies d’espais oberts i assolellats, com la sabina (Juniperus phoenicea subsp. phoenicea), l’espígol (Lavandula angustifolia), la farigola (Thymus vulgaris), les lleteroles (Euphorbia characias), la rogeta (Rubia peregrina), la sempreviva (Santolina chamaecyparissus) i gran varietat de gramínies típiques de les codines i pedregars de la muntanya seca. De forma irregular apareixen elements de l’alzinar litoral, com l’aladern fals (Phillyrea latifolia), l’esparreguera boscana (Asparagus acutifolius) o el galzeran (Ruscus aculeatus), que fan d’acompanyants del sotabosc en àrees del carrascar de sòls més profunds i de baixa altitud. Als indrets més elevats, per sobre els 1.000 m, hi poden ser presents certes espècies eurosiberianes, a les zones de contacte amb les rouredes humides de muntanya. En són espècies característiques el corner (Amelanchier ovalis), el tortellatge (Viburnum lantana) i el marxívol (Helleborus foetidus).

Fageda amb boix

A la part nord del massís de Busa, el pi roig deixa pas al faig. A les obagues més humides, es desenvolupen petites fagedes calcícoles amb boix (Buxo-Fagetum). En general són fagedes xerofítiques, de petites dimensions i més aviat pobres, en les quals les espècies submediterrànies hi són força presents i el boix, molt abundant, agafa el protagonisme de l’estrat arbustiu. Tot i així, es troben espècies d’interès com la digital (Digitalis lutea), l’el·lèbor verd (Helleborus viridis), alguns peus de bedoll (Betula pendula) i d’avellaner (Corylus avellana), teixos (Taxus baccata) i grevolers (Ilex aquifolium). A les parts marginals, els faigs perden dominància a favor dels roures i el pi roig, llavors cal parlar d’una roureda de roure martinenc amb boix, on el faig hi és present com a espècie acompanyant.

Boixeda

Es tracta d’una comunitat arbustiva que colonitza els vessants assolellats i rocosos de l’estatge submontà i montà, sobretot aquells indrets encinglerats i en pendent on no es pot formar un sòl estable que permeti el desenvolupament de rouredes o pinedes de pi roig. Normalment són pobres en espècies, on el boix és sempre dominant i al que habitualment fan costat el corner, l’espina cervina, i altres espècies arbustives comunes a les rouredes i bardisses (Cytisophylum sessilifolium, Lonicera xylosteum, Prunus spinosa, ...).

Comunitat de caragola

Comunitat pionera dels conglomerats i codines calcaries ben representada a les cingleres de Busa. Hi fan part de la comunitat la caragola (Erodium rupestre), l’arenària (Arenaria aggregata subsp. aggregata), la lluqueta de roca (Globularia repens), l’all (Allium senescens), els crespinells (Sedum dasyphyllum, Sedum sediforme), Festuca ovina i Paronychia kapela subsp. serpyllifolia.

Comunitat rupícola de substrat calcari

Aquesta comunitat, molt ben representada a Busa, creix principalment a les fissures i esglaons de parets molt inclinades d’ambients frescals. Es desenvolupa en fondalades, barrancs o cingleres. Hi fan part la corona de rei (Saxifraga longifolia), l’orella d’ós (Ramonda myconi), el xuclamel de roca (Lonicera pyrenaica), la lluqueta nana (Globularia repens), l’erinus (Erinus alpinus), els conillets (Antirrhinum molle), Bupleurum angulosum, Hieracium candidum i diverses falgueres com Asplenium ruta-muraria o Asplenium fontanum. Cal també remarcar la presència d’espècies característiques de la comunitat de saxífraga mitjana com ara Saxifraga moschata, Saxifraga media i Valeriana apula.

El mapa que s’adjunta correspon a la Cartografia dels hàbitats a Catalunya elaborada pel Departament de Medi Ambient (DMA) i la Universitat de Barcelona (UB) i s’hi pot observar els diferents tipus d’hàbitats pels quals discorre l’itinerari.

Col·laboreu!                                                   

Si voleu afegir alguna dada o imatge a aquesta pàgina, trameteu-les a la Secretaria de la ICHN (ichn@iec.cat) i les hi inclourem!  

Carme, 47 – 08001 Barcelona - ichn@iec.cat - http://ichn.iec.cat.