|
SERRA D’RA: ERMITA DE SANT JAUME
Patrimoni cultural |
|||
|
Ý
4 |
Història i patrimoni arquitectònicEntrats en el segon quilòmetre, l’itinerari recorre la Vall d’Aladrell, un espai que des de l’antigor fins finals del segle xix va esdevenir un important emplaçament per la gent que cercava accés a l’aigua i terres per conrear, en un territori molt sec abans de la construcció del Canal d’Urgell. Un testimoni excepcional de la petjada de l’home són les diverses construccions de pedra integrades a l'entorn natural, que donen al paisatge un caire humanitzat, conseqüència de l’aprofitament agrícola i ramader d’aquests pedregars maleïts. |
||
|
|
En el Km 1,8 ens trobem un marge de pedra de fons de vall i tipologia escalonada, com la majoria dels que ens trobarem al llarg del camí. Els marges de vessant (paral·lels a la vall) són construccions senzilles mentre que els marges de fons de vall (perpendiculars a la vall) són elaborats a base de carreus ja que han de resistir les avingudes. |
 |
|
A la base del vessant sud del tossal on hi ha l’ermita de Sant Jaume hi trobem una cabana de volta de canó, construcció que s’utilitzava com a refugi del pagès i dels animals per passar-hi la nit, reposar o aixoplugar-se de les inclemències climàtiques. |
|||
|
|||
 |
|||
L’ermita era la capella de l’antic poble d’Aladrell. En el moment en què aquest deixar d’existir com a municipi, se’n feren càrrec les dues masies de Cal Trepat, tot i ser propietat del Bisbat d’Urgell. Profanada i destruïda el juliol de 1936, fou reconstruïda l’any 1949, substituint-se l’antiga talla barroca per un nou altar i retaule.
Encara trobem documentació en el Diccionari Madoz (Madrid, 1845) de l’existència del poble d’Aladrell: “… En un montecito, donde le combaten principalmente los vientos del E i O durante el invierno y el S en el estío: goza de clima muy saludable. Tiene 4 casas diseminadas por el termino y en la principal de ellas hay un oratorio dedicado bajo la advocación de San Jaime, en el cual se celebran misa los días de festivos por un sacerdote de Agramunt pagado por el dueño de la casa… El terreno aunque muntuoso y de secano es de buena calidad: se halla cortado de pequeñas eminencias, en las cuales se crían viñedos, olivares y algunos pastos para el ganado…POBL. 4 veci. 20 almas…” |
|||
Sembla segur que tres d’aquests 4 veïnatges són la masia Cal Sis Dits, Cal Trepat de Dalt i Cal Trepat de Baix, la quarta masia seria Cal Martí la Serra o bé Cal Mònic. Aquestes masies, que daten del segle XVIII, contenen els elements típics de la masia: la casa, el corral, la pallissa, l’era, la bassa, els camps de conreu i l’hort. En les masies Cal Sis Dits i Cal Martí la Serra, que ens trobem en els Km 3,2 i 7 de l’itinerari, hi destaquen les basses pel seu bon estat de conservació.
|
|||
|
|
 |
||
Bassa de la masia “Cal Sis Dits”. Receptacle d’aigua cavat al terra i folrat amb carreus ben ajustats. |
En el Km 6,4 podem observar, 100 m al sud de la nostra posició un dels altres elements d’arquitectura popular freqüent a la Serra d’Almenara. Es tracta d’un aixopluc, construcció senzilla situada estratègicament i utilitzada pels pastors o pagesos per a descansar curts intervals de temps o guarir-se de les inclemències climàtiques. | ||
A tocar, hi ha una fita que delimita els termes d’Agramunt i Castellserà, com ho testifica la inicial de cada poble gravada en la pedra. |
|||
A partir d’aquest punt, s’albira cap a l’est el Pilar d’Almenara, torre cilíndrica edificada al segle xi. Després de la parada de l’alzinar de Cal Martí la Serra, ens trobem a peu de camí dues fites de propietat que estan construïdes en un sol bloc de pedra tallada i amb gravats identificatius. |
|||
 |
 |
||
|
|
|||
|
Col·laboreu! |
|||
| Si voleu afegir alguna dada o imatge a aquesta pàgina, trameteu-les a la Secretaria de la ICHN (ichn@iec.cat) i les hi inclourem! | |||
