SERRA D’ALMENARA: ERMITA DE SANT JAUME
Reconeixement dels turons de guixos oligocènics i de la vegetació gipsòfila |
||
Ý
4 |
||
Descripció del medi i del paisatge L’itinerari transcorre per l’extrem nord de la comarca de l’Urgell, per la part més alta d’aquesta comarca, la serra d’Almenara. Es recorre una àmplia vall gairebé totalment ocupada per cultius de cereal de secà, entre els quals encara hi resta algun ametller espars. Aquesta vall també és resseguida longitudinalment per tot un seguit de turons de substrat guixós; és la branca més meridional de l’anticlinal de guixos de l’Oligocè que ressegueix l’extrem nord de la Depressió Central.
L’observació d’aquests guixos i de la flora gipsòfila que ocupa aquests turons, és el principal punt d’interès d’aquesta sortida. També es poden observar diverses espècies de rapinyaires sobrevolant els camps de conreu.
L’espai pel qual discorre l’itinerari, anomenat Bellmunt-Almenara, ha estat inclòs al Pla d’Espais d’Interès Natural i forma part de la Xarxa Natura 2000. Paisatgísticament, destaca l’ermita de Sant Jaume, una fita força característica d’aquest espai.
|
||
Lloc Caseta del Canal-Cal Trepat-Cal Martí de la Serra |
Comarca l'Urgell |
|
Longitud de l’itinerari 12,5 km |
Accés amb transport públic No |
|
Època més recomanable Primavera i estiu (floració de plantes gipsòfiles). |
Dificultat Cap |
|
Autors Josep Germain; Antoni Mayoral; Jaume Pedrós; Andreu Serés.
Institució Catalana d’Història Natural Carme, 47 – 08001 Barcelona - ichn@iec.cat - http://ichn.iec.cat. |