SERRA D’ALMENARA: ERMITA DE SANT JAUME

 

Reconeixement dels turons de guixos oligocènics

i de la vegetació gipsòfila

 

 

Ý

Inici

 

Accés i itinerari

 

Medi natural

 

4

Documentació

 
Descripció del medi i del paisatge

L’itinerari transcorre per l’extrem nord de la comarca de l’Urgell, per la part més alta d’aquesta comarca, la serra d’Almenara. Es recorre una àmplia vall gairebé totalment ocupada per cultius de cereal de secà, entre els quals encara hi resta algun ametller espars.

Aquesta vall també és resseguida longitudinalment per tot un seguit de turons de substrat guixós; és la branca més meridional de l’anticlinal de guixos de l’Oligocè que ressegueix l’extrem nord de la Depressió Central.

 

L’observació d’aquests guixos i de la flora gipsòfila que ocupa aquests turons, és el principal punt d’interès d’aquesta sortida. També es poden observar diverses espècies de rapinyaires sobrevolant els camps de conreu.

 

L’espai pel qual discorre l’itinerari, anomenat Bellmunt-Almenara, ha estat inclòs al Pla d’Espais d’Interès Natural i forma part de la Xarxa Natura 2000. Paisatgísticament, destaca l’ermita de Sant Jaume, una fita força característica d’aquest espai.

 

 
   
 

Lloc

Caseta del Canal-Cal Trepat-Cal Martí de la Serra

Comarca

l'Urgell

Longitud de l’itinerari

12,5 km

Accés amb transport públic

No

Època més recomanable

Primavera i estiu (floració de plantes gipsòfiles).

Dificultat

Cap

Autors

Josep Germain; Antoni Mayoral; Jaume Pedrós; Andreu Serés.

 

 

Institució Catalana d’Història Natural

Carme, 47 – 08001 Barcelona - ichn@iec.cat - http://ichn.iec.cat.