MASSÍS DEL MONTGRÍ: LES DUNES

 

Medi físic

 

 

Ý

Inici

 

Accés i itinerari

 

Medi natural

 

4

Documentació

 

Origen i caracterització geològica

El massís del Montgrí configura una illa de sediments mesozoics de naturalesa carbonàtica, amb un gran desenvolupament càrstic, que aflora entre altres materials del Terciari i Quaternari que l’envolten i que formen les planes de l’Alt i el Baix Empordà.  

L’itinerari permetrà observar part de l’anomenat mantell de l’Empordà, que és el resultat dels processos tectònics corresponents a la formació dels Pirineus que empenyeren els materials mesozoics damunt els materials terciaris (Eocè mitjà-superior) més moderns. Posteriorment, degut a la tectònica extensiva del Neogen, aquest mantell es fragmentà en diversos blocs, alguns dels quals s’enfonsaren, com és el cas de la depressió de l’Empordà, mentre altres quedaren aixecats, com el massís del Montgrí.

 

Els materials aflorants corresponen a un conjunt de sediments carbonatats al·lòctons mesozoics, que descansen sobre els materials autòctons terciaris. Els dipòsits quaternaris recents, també autòctons, ocupen la plana del Baix Empordà i, a l’itinerari, són visibles a la zona de les Dunes.

 

 

Litologia

 

En el mapa geològic que s’adjunta, de l’Institut Geològic de Catalunya, es poden observar els terrenys pels quals discorre l’itinerari: les calcàries i margues del Cretaci i les dunes quaternàries.

 

Els materials més antics del massís corresponen al triàsic, es tracta d’argiles versicolors i evaporites que provenen del Keuper. Per sobre del Keuper afloren uns trams margo-calcaris amb fauna fòssil corresponent al Lias. Del cretàcic —els terrenys pels quals discorre la major part de l’itinerari— apareixen calcaries massives en les que s’intercalen nivells potents de margocalcàries i calcàries margoses.

 

Els materials del quaternari es troben al voltant del massís amb una ampla distribució i un variat origen. Així, es detecten tot un seguit de dipòsits eòlics: sorres de gra mitja o fi, seleccionades i transportades pel vent; la seva composició és de quars, feldespats, biotita i fragments de roques metamòrfiques. Es detecten també dipòsits col·luvials, dipòsits de glacis formats per argiles de color vermell i ocres. Cal indicar també la presencia de dipòsits de peudemont, acumulacions d’argiles i llims ocres amb còdols angulosos de calcàries tant cretàciques com del Paleocè. Donat el caràcter calcari global del Montgrí, cal indicar la presència de dipòsits de descalcificació, dins d’una sèrie de cubetes, dolines, a on s’acumulen argiles vermelles, l’anomenada terra rossa.

 

El recorregut proposat discorre per les margues i calcàries del Cretaci i també travessa les dunes quaternàries.

 

 
 

Caracterització orogràfica i hidrològica

 

En el massís del Montgrí s’hi distingeixen, en funció dels trets morfoestructurals i geològics, dos sectors: l’oriental i l’occidental. La part oriental està constituïda per una superfície d’erosió, la Muntanya Gran , àmplia plataforma lleugerament  inclinada cap al nord i que queda interrompuda a l’oest pel coll de les Sorres.

 

Al seu sector occidental es detecta un pla inclinat SE-NW que és per on circula la part més alta del recorregut. Aquí trobarem la presència de materials del cretaci superior: el Santonià inferior que es trobaria a Santa Caterina, amb fòssils de rudistes (Apricardia, Radiolites, Biradiolites i Hippurites) i el nivell del Santonià mitjà i superior als sediments del Montplà, del castell del Montgrí i de la muntanya d’Ullà, on destaquen Hippurites, Radiolites i Apricardia.

 

Ambdós sectors del massís presenten en el seu front meridional uns forts escarpaments on hi tenen lloc tot un seguit de fenòmens erosius. Els dos sectors calcaris esmentats queden separats per una duna continental singular. Aquesta duna, deu el seu origen a les sorres procedents del golf de Roses i que amenaçaven amb estendre’s per la plana de Torroella. El projecte de Xavier de Ferrer i de Lloret, aprovat al 1894, ja contemplava la fixació d’aquestes dunes continentals. Sortosament, l’execució del projecte va ser un èxit i es va aconseguir deturar l’avanç de les dunes cal al sud.

La litologia i estructura dels materials que constitueixen el massís han permès el desenvolupament d’un sistema hidrològic càrstic. Superficialment dominen cursos d’aigua de caràcter torrencial, amb poc recorregut i cabal estacional;  secs bona part de l’any. La seva distribució segueix les fractures estructurals del terreny. Els cursos més importants al sector occidental són la riera de Santa Caterina i el torrent de Coma Llovera que desguassen a l’antic estany de Bellcaire.

El clima

El massís de Montgrí gaudeix de un clima tipus mediterrani típic i que segons alguns autors correspon a la subregió fitoclimàtica IV2. Es caracteritza per uns hiverns suaus, sent la temperatura mitjana del mes més fred (gener) de 8,8 °C . Els estius són calorosos tot i que la tramuntana alleuja les elevades temperatures; la mitjana del mes més càlid (agost) és de 22,9 °C . Els dies que s’arriba temperatures iguals o inferiors a 0 °C corresponen als mesos de desembre a febrer, sent el mes de gener el que més dies acumula (2,1 de mitjana en el període 1969-1999). La temperatura mitjana anual és de 15,2 °C .  

La precipitació anual és baixa, plou menys de 600 mm (594,2 mm). La distribució de les pluges és irregular, i queden concentrades a la tardor i a la primavera, tot i que és el mes d’octubre el que concentra una major pluviometria. Tot i l’important pic d’aquest mes, el diagrama ombrotèrmic de les dades de l’Estartit, ens mostra el dèficit hídric que es produeix als mesos d’estiu, perfil clàssic dels ambients mediterranis. 

Paràmetre

Valor (desv. est.)

Temperatura mitjana anual

15,2 °C (5,21)

Precipitació mitjana anual

594,2 mm (149,20)

Temperatura mitjana del mes més fred (gener)

8,8 °C (1,31)

Temperatura mitjana del mes més càlid (agost)

22,9°C (1,17)

Dades mitjanes de temperatura i precipitació, a l’Estartit, durant el període 1969-1999. Font: J. Pascual; inèdites.

 

Gen.

Febr.

Març

Abr.

Maig

Juny

Jul.

Ag.

Set.

Oct.

Nov.

Des.

Tª (°C)

8,75

9,34

11,11

12,95

16,19

19,72

22,82

22,86

20,12

16,39

12,17

9,88

P(mm)

50,17

36,07

45,66

52,21

56,72

38,47

23,18

41,33

49,14

94,55

57,14

45,40

Dades mitjanes de temperatura i precipitació per mesos, a l’Estartit, durant el període 1969-1999. Font: J. Pascual; inèdites.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Col·laboreu!                                                   

                                                                           

Si voleu afegir alguna dada o imatge a aquesta pàgina, trameteu-les a la Secretaria de la ICHN (ichn@iec.cat) i les hi inclourem!  

 

 

Institució Catalana d’Història Natural

Carme, 47 – 08001 Barcelona - ichn@iec.cat - http://ichn.iec.cat.