MASSÍS DE GARRAF: LA BOVERA

Punt d’observació núm. 2 - Fondo de Sant Joan

Ý

Inici

Accès i itinerari

Medi natural

4

Documentació

Punt d’observació núm. 2

Km 2,69 de l’itinerari

Aquest punt de l’itinerari es troba a les calcàries del Cretaci, les quals presenten una morfologia prou diferent de les calcàries bioclàstiques del Miocè vistes amb anterioritat, atès que el relleu se suavitza i malgrat el seu aspecte essencialment rocós, no és tan trencat (cingleres, valls encaixades, etc.) com el que s’ha vist que predominava en les calcàries miocèniques.

Els fons dels torrents presenten en els eixuts terrenys calcaris una certa singularitat, ja que encara hi ha un mínim d’humitat, cosa que no deixa de ser excepcional en aquests paisatges. I si a més es té en compte que, en massissos com el Garraf, el clima hi és força temperat, o és difícil que algun fons de vall recordi ambients amb reminiscències tropicals.

Al fondo de Sant Joan hi ha les típiques espècies de la flora característiques de les màquies i brolles litorals, com el garric (Quercus coccifera), el margalló (Chamaerops humilis), l’arítjol (Smilax aspera), el bruc d’hivern (Erica multiflora), el càrritx (Ampelodesma mauritanica) i altres espècies que també recobreixen els eixuts i assolellats vessants d’aquesta torrentera. La major humitat de l’indret —que sovint és ben poca— permet que s’hi arrecerin algunes espècies vegetals típiques de l’alzinar i que difícilment podrien suportar la sequedat de l’entorn, aquest és el cas de la mateixa alzina (Quercus ilex), de l’arboç (Arbutus unedo), del marfull (Viburnum tinus), l’aladern (Rhamnus alaternus), el lligabosc (Lonicera implexa), el galzeran (Ruscus aculeatus), etc. Però més curiós és trobar-hi algunes espècies de caire submediterrani, com el boix (Buxus sempervirens) i el marxívol (Helleborus foetidus), que ens porten a pensar en ambients més frescals i de muntanya que en aquests secs relleus litorals.

Col·laboreu!