MASSÍS DE GARRAF: LA BOVERA

Geologia

Ý

Inici

Accès i itinerari

Medi natural

4

Documentació

Tot i que l’itinerari transcorre per un massís calcari que d’entrada podria semblar força homogeni, travessa dues zones ben diferenciades: la dominada per roques detrítiques i calcàries del Miocè —a l’inici i al final de l’itinerari— i la de roques calcàries del Cretaci, a la part més alta. El relleu tradueix clarament aquest canvi, ja que les roques del Miocè (NMe al mapa) formen un relleu més trencat, amb cingleres i profundes torrentades, mentre que les calcàries del Cretaci (CVBcd) constitueixen uns relleus més arrodonits, més erosionats. El color molt més clar de les roques del Cretaci —un gris blanquinós— i el seu aspecte més pedregós, també és prou diferenciable. També és molt característic el sector dominat per calcàries margoses cretàciques (CAm) que va des del coll de Cal Deus al fondo de la Bovera, de color mes grogós i més terrós. 

Els sediments del Miocè són el resultat de la sedimentació produïda com a resultat la invasió marina del Penedès durant el Miocè inferior i mitjà. Els sediments que es veuen a l’entorn de Torrelletes formen part d’una plataforma carbonatada amb esculls de corall que va estar adossada al massís del Garraf fa entre 15 i 17 milions d’anys i que, per tant, formava part de la línia de costa del mar que ocupava el Penedès.

Les calcàries del Cretaci, formen part del massís del Garraf, que estava emergit durant la invasió marina del Penedès. El seu origen és molt més antic, fa uns 120 milions d’anys, i són el resultat de la sedimentació en conques marines somes que es produí durant la fase extensiva associada a l’obertura de l’oceà Atlàntic, la qual generà en la Placa Ibèrica dues grans conques sedimentaries, la pirinenca i la ibèrica, la qual arribava fins al Garraf.

En el mapa geològic que s’adjunta, de l’Institut Geològic de Catalunya, es poden observar els terrenys pels quals discorre l’itinerari i la clara separació entre les calcàries del Miocè i del Cretaci.

Les línees estructurals dominants són NE-SW, fet que es reflexa clarament en el relleu que ressegueix l’itinerari, però també en la depressió del Penedès o la mateixa línea de costa. El gran bloc del Garraf està inclinat cap al NW i està molt fragmentat, presentant una estructura gairebé esglaonada, alternant-se blocs de diferents alçades. Des de la carena on es troba el turó de les Tres Partions es pot comprovar com aquests blocs baixen progressivament cap a la plana del Penedès, mentre que per l’altra costat, en direcció a la costa, el desnivell és molt més accentuat i, fins i tot, ha generat algunes depressions internes, com la de Canyelles.

Col·laboreu!

Si voleu afegir alguna dada o imatge a aquesta pàgina, trameteu-les a la secretaria de la ICHN (ichn@iec.cat) i les hi inclourem!