MASSÍS DE GARRAF: LA BOVERA

Fauna

 

Ý

Inici

 

Accès i itinerari


Medi natural

4

Documentació

 

Amb l’aparició del llibre Fauna vertebrada del Parc del Foix, els interessants en el coneixement de la fauna, tenen una eina molt útil a les seves mans. Aquest llibre conté informació sobre 327 espècies de vertebrats i la seva presència i nidificació es representa en un mapa amb quadrícules UTM d’1 x 1 km. Això ens permet concloure que en l’àmbit que abasta aquest itinerari s’hi poden observar fins a unes 150 espècies de vertebrats!

 

Pel que fa a amfibis i rèptils les espècies més esteses per la zona recorreguda per aquest itinerari són el tòtil (Alytes obstetricans), el gripau corredor (Bufo calamita), el dragó comú (Tarentola mauritanica), el llangardaix ocel·lat (Timon lepida), el sargantaner gros (Psamodromus algirus) i la serp verda (Malpolon monspessulanus).

Els mamífers més fàcils d’observar són el conill (Oryctolagus cuniculus) i l’esquirol (Sciurus vulgaris), mentre que d’altres espècies també força abundants sovint es tindrà notícia de la seva presència gràcies a les seves empremtes o excrements: senglar (Sus scrofa), fagina (Martes foina) i toixó (Meles meles).

La llista d’ocells que és possible observar en la zona per on discorre aquesta sortida és molt llarga, fàcilment arribaria al centenar d’espècies. Potser per això cal només citar aquelles més singulars, com alguns rapinyaires: àguila marcenca (Circaetus gallicus), l’aligot comú (Buteo buteo), l’àliga calçada (Hieraetus pennatus), l’àliga cuabarrada (Hieraetus fasciatus), el xoriguer (Falco tinnunculus) i el falco pelegrí (Falco peregrinus). En el punt d’observació número 3 es tracta del pas de rapinyaires migrants.

Altres ocells molt comuns i fàcils d’observar són el tudó (Columba palumbus), la tórtora (Streptopelia turtur), el cucut (Cuculus canorus), l’abellarol (Merops apiaster), el cargolet (Troglodytes troglodytes), el pit-roig (Erithacus rubecula), el rossinyol (Luscinia megarhynchos), la cotxa fumada (Phoenicurus ochruros), el bitxac (Saxicola torquatus), la merla (Turdus merula), el tallarol de casquet (Sylvia atricapilla), el tallarol capnegre (Sylvia melanocephala), la mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus), la mallerenga emplomallada (Parus cristatus), la mallerenga carbonera (Parus major), l’oriol (Oriolus oriolus), el gaig (Garrulus glandarius), el pinsà (Fringilla coelebs), el gafarró (Serinus serinus), la cadernera (Carduelis carduelis)

 

Col·laboreu!

Si voleu afegir alguna dada o imatge a aquesta pàgina, trameteu-les a la secretaria de la ICHN (ichn@iec.cat) i les hi inclourem!

Institució Catalana d’Història Natural

Carme, 47 – 08001 Barcelona - ichn@iec.cat - http://ichn.iec.cat.