ELS PORTS: CARRER AMPLE

Ý

Inici

Accès i itinerari

Medi natural

4

Documentació

La posició del massís dels Ports entre les muntanyes ibèriques i les catalanes, amb una bona altitud però molt a prop del mar, ha permès la presència d’una flora i vegetació de caire relictual amb representants euro-siberians juntament amb d’altres de mediterranis o, fins i tot, més propis del nord d’Àfrica. Tot això constitueix un autèntic paradís geobotànic on es troben més de 1.000 espècies.

Un cop endinsats en el barranc del Carrer Ample, en la seva part baixa, s’hi trobarà l’alzinar amb marfull, amb un sotabosc arbustiu gairebé impenetrable i amb les espècies més habituals d’aquest tipus de bosc com l’alzina (Quercus ilex), l’arboç (Arbutus unedo), el lligabosc etrusc (Lonicera etrusca), el fals aladern (Phillyrea latifolia), el roser silvestre (Rosa sempervirens), el galzeran (Ruscus aculeatus), el marfull (Viburnum tinus), la falzia negra (Asplenium adiantum-nigrum), l’heura (Hedera helix), la rogeta (Rubia peregrina), l’aritjol (Smilax aspera), la manxiula (Clematis vitalba), o l’aranyoner (Prunus spinosa), entre d’altres.

A partir dels 800 m, la vegetació canvia i dona pas a les pinedes de pinassa (Pinus nigra) i de pi roig (Pinus sylvestris) amb grèvols (Ilex aquifolium) i uns quants aurons (Acer opalus subsp. granatensi).

A les parets que emmarquen s’hi troba una vegetació rupícola de notable interès, amb endemismes com el salze de cingle (Salix tarraconensis), conillets (Anthirrinun sempervivens subsp. pertegasii), la ravenissa de roca (Brassica repanda subsp. dertosensis), el gasó (Armeria fontqueri), la corona de rei (Saxifraga longifolia), l’herba terciana (Erodium foetidum subsp. celtibericum), l’herba del xarampió (Knautia arvensis subsp. rupicola); o bé per la seva raresa o per aspectes fitogeogràfics com Prunus prostrata, Brimeura fontqueri, Dryopteris submontana, Poligala calcarea, Gymnocarpium robertianum, Primula acaulis, Nepeta tuberosa, Ramonda myconi, etc.

Al capdamunt del barranc hi ha una densa boixeda tot just abans d’arribar a la carena on hi regna la brolla d’eriçó i els antil·lis de muntanya (Erinaceo-Anthyllidetum montanae) i el gramenet d’anyol i la festuca (Conopodio-Festucetum gautieri).

Un cop es deixen enrere les carenes pelades i es baixa de cota per tornar al punt de partida, es van reproduint de nou els estatges de vegetació citats.               

Tots aquests canvis en el paisatge vegetal es poden observar clarament en el mapa adjunt, el qual ha estat extret de la Cartografia dels hàbitats a Catalunya, elaborada per la Universitat de Barcelona.

Col·laboreu!                                                   

Si voleu afegir alguna dada o imatge a aquesta pàgina, trameteu-les a la secretaria de la ICHN (ichn@iec.cat) i les hi inclourem!