Als Ports hi ha constància de presència humana des de l’època de l’Epipaleolític (10.000 aC.–3.000 aC.), cosa que ha contribuït a modelar el seu paisatge i que ha deixat un llegat que en aquesta zona és força ric.

Dels més antics cal esmentar les pintures rupestres pertanyents a l’anomena’t Art Llevantí (Neolític) i les restes de poblats o assentaments ibèrics i àrabs (Penya del Gall, Roques de Benet).

A l’època medieval es van començar a construir els primers bancals de pedra seca i a artigar el bosc a base de cremes i de l’arrabassament, cosa que va donar lloc a les primeres cabanes i, més tard, als primers masos.

L’època de major poblament del Ports és entre els segles XVI i el XX, quan s’hi duen a terme nombroses activitats econòmiques: extracció de fusta, producció de carbó, de pega i de quitrà, pous de neu, conreus i ramaderia, etc.

A l’època medieval es van començar a construir els primers bancals de pedra seca i a artigar el

Als magnífics pinars de les Clotes, i poc abans que el camí es trobi amb la pista que se seguirà de tornada, encara es poden veure les runes d’una caseta que tothom anomena “la caseta de la RENFE”. D’aquests boscos es treia fusta per fer les travesses de les vies de tren.

Ja a prop del final de l’itinerari, es passa a tocar de la Coveta dels Ullals de Morago, ara coneguda com a Cova de Picasso. Aquí s’hi va estar uns dies aquest conegut artiste amb el seu amic Pallarès, l’estiu del 1898. Val a dir que aquesta cova no te cap més interès que aquesta anècdota “picassiana”.