DELTA DEL LLOBREGAT: ESTANY DE CAL TET

Flora i vegetació

Ý

Inici

Accés i itinerari

Medi natural

4

Documentació

A la zona per la qual transcorre aquest itinerari s’hi troba una bona representació de les comunitats vegetals característiques de les zones humides del litoral mediterrani.

L’itinerari comença resseguint el canal de la Bunyola , on s’hi pot observar la vegetació típica dels marges de canals d’aigua dolça. També es passa prop d’hortes i d’una jonquera. El recorregut per l’estany de cal Tet comença resseguint la llarga massa de canyissars dels calaixos de depuració, travessa una jonquera i permet fer una bona observació de la vegetació de les pinedes de pi pinyer i, si l’època és l’adequada, de les nombroses espècies d’orquídies que l’acompanyen. Tot seguit travessa una zona de prats humits per arribar a l’estany, on es pot observar la característica vegetació aquàtica. Ja de tornada es travessen novament jonqueres, canyissars i prats.

Hàbitats aquàtics

Vegetació hidrofítica de llacunes, albuferes, bassals i estanys costaners (codi 1). Característica de les llacunes i bassals de la primera línia litoral, hi són presents la rúpia (Ruppia maritima) i Potamogeton pectinatus.  

Vegetació halòfila

Jonqueres seques de Juncus acutus, amb estrat herbaci de Cynodon dactylon i Paspalum distichum (codi 6). Abundoses en zones antigament conreades, en transició cap a marjals.

Jonqueres de Juncus maritimus i J. acutus de llocs humits i salins (codi 7). Són les jonqueres típiques, que concentren una elevada diversitat d’espècies de maresma, com ara: Oenanthe lachenalli, Aster tripolium, Linum maritimum, Triglochin maritimum.

Jonqueres de Juncus acutus i J. maritimus amb Phragmites australis (codi 8). Similars a les anteriors, ocupen probablement zones menys salines, la qual cosa permet l’existència de poblacions de canyís.

Jonqueres de depressions humides interdunars (codi 10).

Prades hemicriptofítiques halòfiles (codi 12). Als sòls fortament salins, les jonqueres són substituïdes per un prat hemicripofític relativament baix i dens, dominat per una planta crassa, el plantatge crassifoli (Plantago crassifolia), a la qual acompanya freqüentment el jonc negre (Schoenus nigricans). Els prats de P. crassifolia tenen l’interès afegit que constitueixen l’hàbitat de diverses espècies d’orquídies, entre les quals s’han d’esmentar: en primer lloc, Ophrys sphegodes i Serapias parviflora i després Ophrys apifera, O. tenthredinifera, O. speculum, O. fusca, Orchis coriophora, Aceras anthropophorum i Spiranthes spiralis. El delta del Llobregat constitueix la zona humida amb una diversitat d’orquídies més gran de tot el territori català.

Bardisses mediterrànies (codi 14). Comunitats arbustives integrades per Rubus ulmifolius, Coriaria myrtifolia i algunes espècies al·lòctones com Lonicera japonica.

Vegetació psamòfila

Pinedes de Pinus pinea sobre dunes antigues (codi 20). Corresponen a antics camps de dunes fixats amb pi pinyer (Pinus pinea), la presència dels quals al delta del Llobregat es remunta com a mínim al segle XVI. Constitueixen el principal reservori de diversitat d’orquídies, entre les que convé esmentar: Aceras anthropophorum, Cephalanthera longifolia, C. rubra, Epipactis helleborine, E parviflora, Ophrys apifera subsp. apifera, O. fusca subsp. fusca, O. lutea subsp. lutea, O. scolopax, O. tenthredinifera, Orchis coriophora subsp. fragrans i Spiranthes spiralis. És possible que l’antiguitat d’aquestes pinedes justifiqui la seva riquesa, no sols en orquídies, sinó també en fongs i líquens.

Vegetació oligohalòfila

Torberes de canyissos bàsiques amb Cladium mariscus, mesclades amb Phragmites australis (codi 23).

Altres comunitats del Magnocaricion elatae (codi 24). Es distribueixen principalment al voltant de zones i canals amb aigua dolça i neta, destacant Eleocharis palustris, Eleocharis uniglumis, Iris pseudacorus, Alisma plantago-aquatica i Polygonum salicifolium. És un hàbitat particularment interessant atesa l’escassetat d’aigües dolces netes al territori. 

Jonqueres i herbassars oligohalòfils (codi 25).

Canyissars humits alts, amb Phragmites australis subsp. chrysanthus (codi 26). Canyissars de 3 m d’alçada o més, integrats per una subespècie particular de canyís.

Canyissars humits baixos, amb Phragmites australis subsp. australis (codi 27 i codi 39). S’inclouen en aquesta categoria els canyissars permanentment inundats, que es distribueixen arreu, destacant les masses dels calaixos de depuració de la nova llera del riu.

Canyissars secs, sovint entremesclats amb plantes de prats humits (codi 28).

Vegetació ruderal

Vegetació de platja incipient o ruderalitzada (codi 31). Es tracta d’àrees del front dunar recentment protegides de la seva neteja sistemàtica i colonitzades per ruderals com Salsola kali i Xanthium spinosum, 

Col·laboreu!                                                   

Si voleu afegir alguna dada o imatge a aquesta pàgina, trameteu-les a la Secretaria de la ICHN (ichn@iec.cat) i les hi inclourem!