|
DELTA
DEL LLOBREGAT: ESTANY DE CAL TET
Fauna |
|||||||||||||
|
Ý
4 |
Els peixos | ||||||||||||
|
La ictiofauna de cal Tet es composa d’espècies pròpies de les aigües dolces continentals i també d’altres d’origen marí. Totes elles estan adaptades a resistir condicions de salinitat fluctuants i són poc exigents pel que fa a la contaminació. Això, lògicament, no tan sols limita la diversitat específica, sinó també la mida de les poblacions. Fins ara s’han localitzat 5 espècies autòctones i 4 d’al·lòctones. La llissa
llobarrera o cabeçut (Mugil
cephalus),
la calua o llissa calua (Liza
ramada) i el llobarro (Dicentrarchus labrax) són exemples típics de peixos autòctons d’origen marí que
estacionalment poden aparèixer al riu. L’anguila (Anguilla
anguilla) també pot trobar-se esporàdicament a l’estany de cal
Tet, tot i que a l’estany les espècies més abundants són la
carpa (Cyprinus carpio) i la gambúsia (Gambusia holbrooki),
ambdues d’origen forà.
Llista de les espècies presents al sector de l’estany de cal Tet. |
|||||||||||||
|
Malgrat el complert mosaic d’hàbitats terrestres i aquàtics dels sistemes naturals de cal Tet-ca l’Arana, només s’hi troben tres espècies d’amfibis la granota verda (Rana perezi) i la reineta (Hyla meridionalis) i, a partir de 2004, el gripau pintat (Discoglossus pictus), que s’està estenen per cal Tet. Pel que fa als rèptils, la població de cal Tet està formada per 11 espècies.
|
|||||||||||||
|
D’aquestes espècies, les tortugues d’aigua (tant l’autòctona tortuga de rierol, com l’exòtica tortuga de Florida) han colonitzat la llacuna de cal Tet i les basses de depuració d’aquest espai a partir del riu i dels canals. Llista de les espècies presents al sector de l’estany de cal Tet
Els ocells
En el conjunt del Delta fins ara s’han observat unes 356 espècies diferents i gairebé totes són presents a la zona de cal Tet-ca l’Arana. Hi ha relativament poques espècies d’ocells que siguin majoritàriament sedentàries (presents tot l’any), com és el cas de l’ànec collverd, el cabusset o la fotja, ja que la majoria són migradores (estivals, hivernants o fins i tot espècies que només es presenten en època de pas), com la major part de les anàtides i els limícoles. De
les espècies migradores, les proporcions pràcticament es
reparteixen igual entre les espècies majoritàriament estivals
(com el martinet menut i l’agró roig), les majoritàriament
hivernants (com l’ànec griset o el morell cap-roig) i aquelles
que principalment es presenten en les èpoques de pas, tant de
primavera com de tardor (com molts limícoles, com per exemple la
gamba roja vulgar i la gamba verda, i passeriformes, com el
mastegatatxes, la cotxa cua-roja i els còlits). Tot això indica que la fauna ornítica d’aquest espai està en continu canvi i el fet que s’observin més o menys espècies depèn en part de la tranquil·litat i qualitat dels hàbitats de la zona protegida, però bàsicament de l’època en que es visiti.
Ocells
de zones permanentment inundades amb vegetació molt densa de
canyissar o boga Són
els ocells que utilitzen les 17 hectàrees dels canyissars de
depuració o els canyissars situats entre la pineda i
Ocells
de zones permanentment inundades amb una gran proporció d’aigües
lliures, com basses o estanys En les aigües lliures, amb un cinturó de vegetació no massa ample, com l’estany de cal Tet, són freqüents els podicipèdids, com el cabusset (més de 40 parelles) i el cabussó emplomallat (amb unes 4 parelles nidificants). També són abundants les anàtides, sobretot a l’hivern, com l’ànec collverd, l’ànec griset i el morell cap-roig, mentre que a l’estiu destaca la presència de varies parelles reproductores de xibec.
En els marges d’aquests estanys i en les illes, també són ben visibles ocells grans com el bernats pescaire i el corb marí, amb un nombre oscil·lant d’exemplars hivernants, però que en alguns casos arriba al prop del centenar d’exemplars per espècie. Les illes de l’estany també són ocupades en època de cria per limícoles com el cames llargues (amb unes 50 parelles) i la perdiu de mar (entre 5 i 10 parelles nidificants). Ocells
de zones temporalment inundades Aquest ambient es localitza sobretot a la platja de ca l’Arana, on hi ha una gran superfície d’inundació temporal, molt aprofitada en època de pas per corriols, la gamba roja, la gamba roja pintada, el cames llargues, el territ variant, el territ becllarg i moltes altres espècies. Hi ha dos limícoles que nien en aquest ambient de ca l’Arana: el cames-llargues (amb unes 20 parelles en aquesta zona) i el bec d’alena (amb 4 parelles nidificants el 2008). Altres ambients temporalment inundats són els prats humits, els quals a vegades s’omplen d’aigua després de les pluges. Si coincideix amb les èpoques de pas s’omplen sobretot de limícoles, mentre que a l’hivern són ocupats majoritàriament per petits ocells com la titella, el grasset de muntanya i les cueretes. El becadell és un limícola que a l’hivern també ocupa massivament aquests ambients.
Ocells
d’herbassars, canyissars secs i o jonqueres Aquest ambient sol ocupar els prats humits quan aquests són abandonats i no són pasturats. En el moment que la vegetació es densifica, és ocupat per espècies d’ocells petits, com el trist, el bitxac i el cruixidell, o per l’exòtic faisà. Ocells
de les platges Les zones de platja amb una mica de vegetació, són ocupades pel corriol camanegre, del qual una desena de parelles nia a la platja de ca l’Arana. Hi ha altres limícoles, com el territ tres dits, que també utilitzen aquest ambient litoral. L’extraordinària amplada de la platja de ca l’Arana també afavoreix la presència de molts ocells marins que s’hi apleguen per descansar, com la gavina corsa (amb més d’un miler d’exemplars a la primavera-estiu), la gavina capnegra (amb més de 500 exemplars a l’hivern) i els xatracs, especialment el xatrac becllarg (amb més de 300 exemplars en època de pas) i el xatrac menut (amb una dotzena de parelles nidificants).
Associat a la platja de ca l’Arana i afavorit per la presència de zones inundables, des de fa uns cinc anys s’hi ha establert una petita població d’ànec blanc del qual n’hi nidifiquen unes 5 parelles. Ocells
de les pinedes i les bardisses La pineda de pi pinyer de ca l’Arana té poca superfície, però acull una mostra d’ocells típics d’aquests ambient, com els fringíl·lids (verdum, gafarró i cadernera), la mallerenga carbonera i el raspinell, especialment en època de cria. A la tardor-hivern, en canvi, són més habituals els petits mosquiters, els bruels i altres mallerengues. Altres ocells una mica més grossos, també presents a la pineda de ca l’Arana, són el tudó, la xixella, el picot verd, el cucut reial i el xot. La vegetació embardissada, que creix una mica per tot arreu, sobretot en els marges dels camins, dels canals i de la pineda, és ocupada per ocells molt fugissers i difícils de veure, però que es deixen sentir contínuament, com el tallarol capnegre i el rossinyol bord.
Llista de les espècies presents al delta del Llobregat
Punts d’observació
Conegueu
amb més detall els ocells visitant el punt
d’observació núm. 1 – Aguait de cal Tet.
Els mamífers El grup dels mamífers està escassament representat a cal Tet, on s’hi poden trobar 19 espècies. En part, aquesta situació es pot atribuir a l’intens efecte barrera que exerceixen les diferents infraestructures lineals que travessen el territori, així com també les grans superfícies urbanitzades, especialment l’aeroport i el casc urbà del Prat, la qual cosa provoca l’aïllament d’aquest espai. Tot i això, puntualment encara s’hi poden observar espècies de mitjanes o grans dimensions com el porc senglar (Sus scrofa), la guineu (Vulpes vulpes) la fagina (Martes foina) i, localitzada recentment, el visó americà (Mustela vison).
Entre els insectívors, a part de les musaranyes, a cal Tet s’ha detectat la presència esporàdica de l’eriçó africà (Erinaceus algirus). Els quiròpters s’han començat a estudiar l’any 2008 i s’han localitzat espècies noves pel delta, com la ratapinyada pipistrel·la falsa (Pipistellus nathusii), amb una població migradora important durant la tardor a cal Tet. Els rosegadors es troben ben representats, sent el talpó comú (Microtus duodecimcostatus) i el ratolí mediterrani (Mus spretus) les espècies més comunes. En canvi la rata d’aigua (Arvicola sapidus) ha patit una gran disminució, fins a convertir-se en molt rara. Els conills continuen sent freqüents.
Llista de les espècies presents al sector de l’estany de cal Tet
Els lepidòpters D’acord amb les dades del Butterfly Monitoring Scheme a
Catalunya (abreujat CBMS), s’adjunta la mitjana dels índexs anuals (el
qual es basa en la suma dels recomptes setmanals) de les 15
papallones més comunes de l’itinerari de Cal Tet.
Llista
de totes les espècies detectades en l’itinerari CBMS: http://www.catalanbms.org/llistats.php?num=4&listado=especies
Col·laboreu!
Si
voleu afegir alguna dada o imatge a aquesta pàgina, trameteu-les
a la secretaria de |
|||||||||||||
|
Institució Catalana d’Història Natural Carme, 47 – 08001 Barcelona - ichn@iec.cat - http://ichn.iec.cat.
|
|||||||||||||
