ALT TER: EL BALANDRAU

Flora i vegetació

Ý

Inici

Accés i itinerari

Medi natural

4

Documentació

L’itinerari transcorre en la seva totalitat per una zona de prats alpins, desproveïda de vegetació arbòria i coberta per grans extensions de pastures. Tot i això, el primer tram de l’itinerari encara mostra alguns restes de la vegetació arbòria i dels matollars de tipus subalpí, amb la presència esparsa d’algun pi negre que intenta colonitzar aquest ambient i d’altres espècies arbustives com el ginebró (Juniperus communis subsp. nana) i la bruguerola (Calluna vulgaris). L’orientació cap al sud d’aquest primer tram afavoreix que sigui més càlid i que espècies procedents dels prats montans hi acabin dominant, com el gaiol (Genistella sagittalis) que acaba recobrint de groc tot aquest sector.

Gaiol (Genistella sagittalis)	Bruguerola (Calluna vulgaris)

Quan s’arriba als primers plans, les pastures assoleixen la seva màxima extensió i representativitat paisatgística. Aquestes prats estan molt pasturats, cosa que fa que siguin força homogenis i monòtons, atès que la pressió del ramat empobreix la seva composició florística.

Arenària de flor gran (Arenaria grandiflora)	Àster alpí (Aster alpinus)
Clavell deltoide (Dianthus deltoides)	Carraspic sempreverd (Iberis sempervirens)
Jasíone nana (Jasione crispa)	Nigritel·la (Nigritella gabasiana)
Potentilla de Crantz (Potentilla crantzii)	Pixallits (Taraxacum officinale)
Sèrpol nervós (Thymus nervosus)	Regalèssia de muntanya (Trifolium alpinum)

Un cop s’arriba a la font Lletera el paisatge vegetal experimenta un nou canvi. La presència de petits cursos d’aigua i molleres afavoreix un tipus de vegetació adaptada a un medi relativament estable a causa de l’abundor d’aigua, cosa que fa que les espècies que hi viuen no estiguin gaire condicionades pel clima general i que hi predominin unes espècies molt característiques d’aquests tipus d’ambients. Al punt d’observació número 1, Fontlletera, es presenta la llista de les principals espècies que es podran trobar en aquests ambients aigualosos.

A partir d’aquest punt començarà el domini dels ambients pedregosos característics de l’alta muntanya, on la vegetació herbàcia va perdent protagonisme i les ufanoses pastures deixen lloc a esclarissats pradells de gramínies. En les tarteres i les pedrusques i en els afloraments rocosos, hi apareix un nou tipus de vegetació adaptada a un dels ambients més inhòspits que hom pot imaginar-se (manca de sòl o substrat lliscant, elevada insolació, innivació, vent, etc.). Potser per aquest motiu és a partir d’ara que apareixen algunes de les espècies més representatives de l’alta muntanya i ―això ja són apreciacions personals― més belles i interessants.

Linària alpina (Linaria alpina)	Minuàrtia recorvada (Minuartia recurva)
Paramà alpí (Papaver alpinum)	Petrocal·lis (Petrocallys pirenaica)
Prímula latifòlia (Primula latifolia)	Saxifraga moscata (Saxifraga moschata)
Saxífraga pubescent (Saxifraga pubescens)	Matafoc de muntanya (Sempervivum montanum)
Herba blanca (Senecio leucophyllus)	Silene acaule (Silene acaulis)
Falguera fràgil (Cystopteris fragilis)	Polístic pirinenc (Polystichum lonchitis)
Líquen geogràfic (Rhizocarpon geograficum)

Tots aquests canvis en el paisatge vegetal es poden observar clarament en la Cartografia dels hàbitats a Catalunya elaborat per la Universitat de Barcelona. Com es pot veure, l’itinerari ―indicat amb una línia de color taronja― transcorre per la zona de prats alpins i travessa alguns indrets humits i pedruscalls.

Col·laboreu!                                                   

Si voleu afegir alguna dada o imatge a aquesta pàgina, trameteu-les a la secretaria de la ICHN (ichn@iec.cat) i les hi inclourem!