ALTA GARROTXA: BAC DE GRILLERA

Punt d’observació núm. 2 - Castell del Bac de Grillera

Ý

Inici

Accés i itinerari

Medi natural

4

Documentació

Punt d’observació núm. 2

Km 4 de l’itinerari

UTM: E 4689990, N 75760.

Després de l’ermita del Fau, l’itinerari continua cap a la dreta i després d’un tram de bosc amb l’orquídia anomenada clavell violaci (Limodorum abortivum) s’arriba a la carena. En aquest punt és comú el bruc d’hivern (Erica multiflora), que floreix entre novembre i gener, i el coixí de monja. Aquesta mata de la família de les lleguminoses creix en forma de coixí amb aspecte d’eriçó i es caracteritza per una abundància de punxes cruels i flors d’un color blaulilós. Es troba sobretot a les carenes ventoses a l’est i sud de la península Ibèrica i nord de l’Àfrica, però a Catalunya només es troba a les serres prepirinenques,  les muntanyes de Tarragona i al Bac de Grillera.

La comunitat vegetal que domina en aquests prats secs és la jonceda, on abunda la jonça (Aphyllanhtes monspeliensis) acompanyada de moltes de les típiques espècies dels prats calcàris de mitja muntanya: potentil·la vernal (Potentilla neumanniana), antil·lis de muntanya (Anthyllis montana) amb flors esfèriques roses o purpúries, heliantem canescent (Helianthemum canum), petita mata prostrada i pilosa amb flors grogues, les fulles grisenques del timó mascle (Teucrium polium subsp. polium) i la bufulaga de roca (Thymelaea dioica), un petit arbust amb flors grogues diminutes que creix a les zones amb menys sòl. Entre les plantes anuals es pot obsevar el dipcadi (Dipcadi serotinum), Dianthus seguieri i l’argirolobi (Argyrolobium zanonii).

El camí passa per sota la mola del Castell de Bac Grillera i es pot observar una esplèndida mostra de la flora calcària de l’associació Saxifragetum mediae. Als relleixos més ombrívols es troba l’orella d’ós (Ramonda myconi) i les rosetes basals de la corona de rei (Saxifraga longifolia) d’on, després d’uns anys de creixement lent, brotarà una espectacular espiga repleta de flors blanques, tot i després de la floració i la disseminació de les llavors, la planta es panseix i mor. A més, en aquest indret es trobaran les mates llenyoses del xuclamel de roca (Lonicera pyrenaica), que semblen sorgir de la mateixa roca, les flors espectaculars de la campaneta gran (Campanula speciosa), amb denses rosetes de fulles basals que cauen a terra durant l’hivern, i el te de soqueta (Potentilla caulescens).

Flora

Col·laboreu!                                                   

Si voleu afegir alguna dada o imatge a aquesta pàgina, trameteu-les a la Secretaria de la ICHN (ichn@iec.cat) i les hi inclourem!