ALTA GARROTXA: BAC DE GRILLERA

Punt d’observació núm. 1 - Font del Bac

Ý

Inici

Accés i itinerari

Medi natural

4

Documentació

Punt d’observació núm. 1

Km 2,62 de l’itinerari

UTM: E 4690303, N 476014.

La font del Bac, protegida per una enorme alzina que proporciona una bona ombra, ja no raja com abans, però encara és un bon punt de parada. A la roca travertina darrera de la font, hi ha les petites mates de l’arenària prima (Moehringia muscosa), de fulles molt estretes i petites flors blanques.

Des de l’inici de l’itinerari fins aquí es passa per pinedes calcícoles del domini de la roureda de roure martinenc (Quercus pubescens) i alzinars que es fan més comuns a partir de la Gavarra. Tanmateix , les comunitats d’ocells no canvien gaire en tot el tram i podem destacar espècies com el mosquiter pàl·lid (Phylloscopus bonelli) i el mosquiter comú (Phylloscopus collybita), el raspinell comú (Certhia brachydactyla), el bruel (Regulus ignicapillus) i la mallerenga petita (Parus palustris) i la mallerenga emplomallada (Parus cristatus). A les zones més humides hi prolifera el grèvol (Ilex aquifolium), gairebé l’única espècie del sotabosc de la pineda, i flors com la pulmonària de fulla estreta (Pulmonaria longifolia), la prímula vera (Primula veris) i la consolda petita (Symphytum tuberosum), espècies típiques dels boscos més centroeuropeus. Just abans de la font hi ha uns prats abandonats que són rics en orquídies, com l’orquis simi (Orchis simia) i la flor de l’home penjat (Aceras anthropophorum), mentre al marge del bosc podeu trobar la platantera bifòlia (Plantanthera bifolia) i el curraià pàl·lid (Cephlanthera damasonium).

Des d’aquest punt també es pot deixar l’itinerari momentàniament per seguir per la pista que davalla en direcció Sant Pere dels Vilars (segons indica un rètol) durant un quilòmetre fins a una àrea de badlands on abunda el lli campanulat (Linum campanulatum), una planta protegida a l’EIN de l’Alta Garrotxa. És millor visitar aquesta zona a començaments de juny, on també s’hi troba l’abellera aranyosa (Ophrys sphegodes) i l’abellera mosquera (Ophrys insectifera) i papallones diürnes com Lasiommata maera, Issoria lathonia, Pyronia bathsheba, Maniola jurtina i Argynnis pandora, essent la darrera una espècie molt freqüent a la serra veïna de les Salines i que arriba aquí en dispersió.  

Un cop es continua l’itinerari en direcció a la carena, al cap de 60 metres s’observa una roca que té damunt un esplèndid coixí de monja (Erinacea anthyllis), a més de molta orella d’ós (Ramonda myconi). També es comença a trobar de seguida molts teixos (Taxus baccata), una espècie protegida a Catalunya. Al cap d’uns 500 metres es troba un teix monumental al costat del camí.

Flora

Alzina	Quercus ilex
Blada	Acer opalus
Consolda petita	Symphytum tuberosum
Curraià pàl·lid	Cephlanthera damasonium
Flor de l’home penjat	Aceras anthropophorum
Grèvol	Ilex aquifolium
Lli campanulat	Linum campanulatum
Lloreret	Daphne laureola
Orquis simi	Orchis simia
Pi roig	Pinus sylvestris
Platantera bifòlia	Plantanthera bifolia
Prímula vera	Primula veris
Pulmonària de fulla estreta	Pulmonaria longifolia
Teix	Taxus baccata

Lepidòpters

Issoria lathonia
Colias crocea
Pyronia bathsheba

Col·laboreu!                                                   

Si voleu afegir alguna dada o imatge a aquesta pàgina, trameteu-les a la Secretaria de la ICHN (ichn@iec.cat) i les hi inclourem!