ALTA GARROTXA: BAC DE GRILLERA

Flora i vegetació

 

Ý

Inici

 

Accés i itinerari

 

Medi natural

 

4

Documentació

 

Com ja s’ha destacat, aquest itinerari permetrà conèixer tres ambients naturals ben diferents, però aquí adjacents, des de les pinedes i boscos mixtos de la cara nord (amb alguns alzinars als punts orientats més cap a l’est), als alzinars de muntanya i matollars de la cara sud i les brolles de la carena.

Les pinedes són de pi roig (Pinus sylvestris), amb poc sotabosc arbustiu, que segurament han substituït el que al seu dia era un bosc mixt de caducifolis amb presència de pi, però sense ser tant dominant. Pel camí del Bac van apareixent entre el pins blades (Acer opalus), bedolls (Betula pendula), trèmols (Populus tremola), grèvols (Ilex aquifolium) i, als racons més assolellats, alzines (Quercus ilex), acompanyats de plantes com el lloreret (Daphne laureola). Especialment significatius són els teixos (Taxus baccata), aquí abundants, incloent-hi un de monumental al costat del camí just després de la font del Bac.

 

 

Als prats abandonats de la casa del Bac de Grillera i als altres espais oberts hi ha una gran diversitat de plantes anuals i orquídies com l’orquis simi Orchis simia i l’almesquí  Narcissus requienii, petit narcís de floració primaveral.  

A la carena, les condicions ambientals canvien, i l’augment d’insolació permet la presència de joncedes amb taxons mediterranis com la botja (Dorycnium pentaphyllum), el timó mascle (Teucrium polium) o l’helianterm canescent (Helianthemum canum). Un altre factor que influencia la vegetació de la carena és el vent i és aquí on es troben les mates del coixí de monja o eriçó (Erinacea anthyllis), que formen part de les brolles  xeroacàntiques i oromediterrànies de coixinets espinosos de l’associació Erinaceo-Anthyllidetum montanae, clarament adaptades als efectes de la forta tramuntana. Les zones oberts del solell estan cobertes per aquesta mata fins al Puig de la Fillola , mentre que al bac hi es més esparsa.

Un altre ambient molt interessant és el dels rocams de la cara nord de la serra, els quals es travessen quan el camí passa per sota el Castell de Bac de Grillera. Entre les espècies més destacables hi ha la corona del rei (Saxifraga longifolia) i l’orella d’ós (Ramonda myconi). Ja en ple solell, é interessant observar les feixes i prats abandonats de la Fillola , les quals han estat colonitzades per les típiques espècies dels prats calcaris de l’Alta Garrotxa.

 
 

Col·laboreu!

 

Si voleu afegir alguna dada o imatgea aquesta pàgina, trameteu-les a la Secretaria de la ICHN (ichn@iec.cat) i les hi inclourem!

 

Institució Catalana d’Història Natural

Carme, 47 – 08001 Barcelona - ichn@iec.cat - http://ichn.iec.cat.