Estratègia Catalana de Conservació de Flora

Antecedents i àmbits

Antecedents i marc estratègic

La ICHN va coordinar (1998-1999) la redacció del primer document estratègic sobre conservació i ús sostenible de la Biodiversitat a Catalunya, que ha influït en la presa d’algunes decisions per part de la Generalitat, però avui encara no ha vist la llum un progama general i transversal estratègic per a la planificació

de les politiques de conservació de la diversitat biològica que aglutini totes les potencialitats del país.

 

A escala mundial, després de les fites que van representar la Cimera de la Terra de Rio de Janeiro (1992) i el Compte enrere 2010 per a deturar la pèrdua de biodiversitat, les Nacions Unides han establert un Pla Estratègic Mundial per a la Biodiversitat (2011-2020), que va acompanyat d’altres programes associats, com ara el Protocol de Nagoya (sobre accés als recursos genètics i participació justa i equitativa en els beneficis que es derivin de llur utilització: Protocol ABS) i una Estratègia de mobilització de recursos al servei de la biodiversitat mundial.  A escala europea, després del relatiu fracàs de l’objectiu 2010, es constata que, malgrat que és un dels territoris mundials amb més consideració per temes ambientals, a la UE , per exemple, només el 17 % dels hàbitats i les espècies protegits per la legislació europea es troben en estat favorable de conservació. Per això, la pròpia UE propicia una Estratègia europea pròpia per a la biodiversitat amb l’horitzó 2020, amb una durada de 8 anys (2012-2020) i una previsió de fons important: (105.000 M€  per a tot el període).

 

En l’àmbit concret de la flora, existeix una Estratègia Mundial per a la Conservació de Plantes (GSPC 2011-2020), que va ser aprovada a la reunió de les parts (governs) del CBD (Nagoya, Japó, octubre de 2010) i que és continuació de l’anterior (GSPC 2002-2010). Aquesta estatègia mundial vigent té 16 fites mundials, agrupades en 5 objectius. En aquest mateix context, la concreció europea d’aquesta estratègia mundial es desenvolupa en l’Estratègia Europea per a la Conservació de Plantes (ESPC 2008-2014). Es tracta d’un document preparat per un consorci format per l’organització Plantaeuropa, el  Consell d’Europa i PlantLife International, que segueix el mateix esquema organitzatiu que l’estratègia mundial i que esdevé el referent per a l’estratègia catalana, juntament amb les conclusions de les Jornades Catalanes de Conservació de Flora (Blanes, 2008).

 

 

Objectius i àmbits de treball

 

Els documents estratègics mundial i europeu de conservació de flora, així com els treballs de l’Estratègia Catalana de Conservació de Flora (ECCF) s’estructuren de manera anàloga al voltant de 5 objectius principals, que són també els àmbits de treball acordats per a l’ECCF, que adopta, igualment, l’horitzó temporal internacional (2014-2020).

  • La diversitat de les plantes és ben entesa, documentada i reconeguda.
  • La diversitat de les plantes és conservada de manera urgent i efectiva.
  • La diversitat de les plantes és usada de manera equitativa i sostenible.
  • Són promogudes l’educació i la consciència sobre la diversitat de les plantes, així com el seu paper en maneres de viure sostenibles i la importància per a tota la vida a la Terra.
Inici