TINENÇA DE BENIFASSÀ: PORTELL DE L’INFERN

Flora i vegetació

Ý
Inici

Accés i itinerari

Medi natural

4

Documentació

L’itinerari proposat a l’entorn de la banda valenciana del massís del Port, és un dels més contrastats pel que fa la botànica, tant des del punt de vista de les comunitats vegetals com de les espècies concretes que s’hi poden trobar.

Pel que fa a la vegetació, en un espai relativament reduït, trobem formacions d’òptim mediterrani (pinars de pi bord, carrascars i màquies) a d’altres de clara vocació eurosiberiana (avellanars i boscos de pi rojal), passant per aquelles submediterrànies o de transició entre les mediterrànies i les eurosiberianes (bàsicament pinedes de pi negral i boixars).

Això es pot explicar pel fet que aquest espai segueix un alineament pràcticament perfecte d’oest a est, de manera que hi ha una solana on les comunitats plenament mediterrànies es poden enfilar fins a més amunt dels 1.000 m, mentre les eurosiberianes poden davallar fins als 700 m en orientació nord.

Fredes i el seu entorn més immediat (1.100 m)

Si partim del voltant de Fredes allò que més destaca són els sembrats de muntanya on s’hi troba un bon grapat d’espècies segetals d’una vàlua indiscutible: Adonis vernalis, el celiandre menut (Bifora radians), l’esperó de sembrat (Delphinium pubescens, el morritort de camp (Lepidium campestre), el traspic de camp (Thlaspi arvense), etc. A les vores dels camps i altres herbeis humits, trobem espècies que, en altres contrades més septentrionals poden ser corrents, però que, ací, tenint en compte que ens trobem al País Valencià, no ho són tant: l’herba de santa Bàrbara (Barbarea vulgaris), Centaurea montana, la filipèndula (Filipendula vulgaris), Sisymbrium orientale subsp. macroloma,l’abellera espiral (Spiranthes spiralis), etc.

El Portell de l’Infern (980 m)

No hi ha dubte que aquest és un dels indrets de més bellesa i singularitat de tots els que es troben al Port i a la Tinença. Això pot fer que el poc avesat a cercar les plantes quede embadalit amb les vistes als dos vessants que separen el Portell que, segons com es mire, més fa l’efecte al caminant de ser la porta del Cel que la de l’Infern. Aquest és sense dubte el lloc on es refugien un major nombre d’endemismes, segurament només superat per l’entorn de Caro. Si ens hi entretenim una mica podrem veure tàxons com els gossets de roca (Antirrhinum pertegasii), la viola d’aigua (Pinguicula dertosensis), el salze de penya (Salix tarraconensis) o el timonet de roca (Thymus willkommii). A banda, encara que més complicades d’observar per la seua reduïda mida, hi creixen l’Asplenium seelosii subsp. catalaunicum o el consol d’ulls (Euphrasia salisburgensis).

El barranc del Salt de Robert (700-950 m)

Aquest barranc és un dels més humits que hi ha al País Valencià, la qual cosa fa que moltes espècies que hi creixen no ho facen més al sud. És habitual trobar-hi plantes com Euphorbia nevadensis subsp. aragonensis, Phyteuma charmelii, la falguera vera (Polystichum aculeatum),la primavera (Primula acaulis), la consolda menor (Symphytum tuberosum),el timonet de roca (Thymus willkommii) i la Valeriana tripteris subsp. tarraconensis.

Microrserves de flora

Durant el recorregut es troben les microreserves de flora següents:

Portell de l’Infern. Inclou aquest pas natural de roca i la cresta on se situa. S’hi trobaran roquissars calcaris d’ombria, tobes calcàries, orles caducifòlies de peu de roquissar amb grèvol i pi negre amb boix, hàbitats aquests on hi viu l’arenària de codina (Arenaria conimbricensis), els gossets de roca (Antirrhinum pertegasii), la campaneta gran (Campanula speciosa), Chaenorhinum origanifolium, Dactylorrhiza fuchsii, la caputxina olorosa (Gymnadenia conopsea), la viola d’aigua (Pinguicula dertosensis), la santjoanera de roca (Lonicera pyrenaica), el grèvol (Ilex aquifolium), l’herba de sant Llorenç (Sanicula europaea), el salze de penya (Salix tarraconensis) i el timonet de roca (Thymus willkommii).

Punta de Solà d’en Brull. Es troba al vessant del mateix nom, protegint comunitats rupícoles, pastos i pinars negrals i té valuosos exemplars de gossets de roca (Antirrhinum pertegasii), Hieracium laniferum i l’herba del xarampió (Knautia rupicola).

Salt de Robert. Ubicada sota el salt d’aigua del mateix nom, aquesta microreserva protegeix un hàbitat de boixars de boix amb grèvol on s’hi troben espècies com els gossets de roca (Antirrhinum pertegasii), l’arenària de codina (Arenaria conimbricensis), el grèvol (Ilex aquifolium) i l’herba de sant Llorenç (Sanicula europaea).

Col·laboreu!                                                   

Si voleu afegir alguna dada o imatge a aquesta pàgina, trameteu-les a la Secretaria de la ICHN (ichn@iec.cat) i les hi inclourem!