TINENÇA DE BENIFASSÀ: PORTELL DE L’INFERN

Fauna

Ý

Inici

Accés i itinerari

Medi natural

4

Documentació

La fauna del parc de la Tinença de Benifassà és molt abundant i rica en espècies i constitueix una excel·lent mostra dels ecosistemes de les muntanyes mitjanes mediterrànies. Des d’un punt de vista molt general, es pot considerar que els principals factors que determinen aquesta situació són, per una banda, les característiques físiques i geomorfològiques de la zona, que han propiciat l’existència de diferents unitats ambientals (solanes on domina el matoll, pinars, carrascars, barrancs angostos, etc.). D'una altra banda, l’activitat humana desenvolupada al llarg dels anys (caça, usos agrícoles, etc.), que en alguns casos ha fet disminuir la presència, o fins i tot desaparèixer, determinades espècies, però en altres casos ha facilitat l’expansió d’espècies mitjançant la creació de nous ambients com els camps de conreu i els bovalars. Finalment, a causa de la seva especial situació geogràfica, ja que a la Tinença hi conflueixen diverses vies migratòries utilitzades durant les últimes glaciacions tant cap al sud com cap el nord. Això ha fet que la fauna vertebrada d’aquesta zona es caracteritza per incloure espècies pròpies d’ambients més al nord al mateix temps que altres típiques de regions més al sud.

Pel que fa a altres grups d’aus, cap destacar la presència d’aus de ribera, com el blauet (Alcedo atthis) i la merla d’aigua (Cinclus cinclus), i passeriformes de distribució altimontana com: Anthus campestris, Prunella modularis, Monticola saxatilis, Sylvia borin, Phylloscopus collybita, Regulus ignicapillus, Sitta europaea, Loxia curvirostra i Emberiza hortulana.

Encara que les aus són el grup animal més significatiu en la zona, l’espècie animal més emblemàtica és la cabra salvatge (Capra pyrenaica) atès que es tracta de la població valenciana més important.

També cap destacar la presència d’algunes espècies de rates penades associades a hàbitats forestals i de muntanya, com Myotis emarginata, Hypsugo savii, Plecotus austriacus, com també una bona representació de carnívors com la geneta (Genetta genetta), el gat salvatge (Felis silvestris), la fagina (Martes foina) i, sobretot, una excel·lent comunitat d’ungulats cinegètics, ja que apart de l’abundància de cabra salvatge (Capra pyrenaica), també en són molts els exemplars de porc senglar (Sus scrofa), al qual recentment s’ha sumat el cabirol (Capreolus capreolus), tant per expansió des de Terol com per la reintroducció realitzada per la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge.

Els amfibis es troben ben representats. L'abundància de cursos d’aigua temporals, fonts i abeuradors, constitueixen un hàbitat òptim per un ample rang d'amfibis. El gripau comú (Bufo bufo) se pot trobar prop de punts d'aigua. També és remarcable la presència de l’ofegabous (Pleurodeles waltl) una espècie exclusiva de la península Ibèrica. Els rèptils presenten major varietat i entre ells són destacables la sargantana roquera (Podarcis muralis) i la serp llisa europea (Coronella austriaca), ambdues de distribució altimontana i que mantenen ací poblacions relictes. L’únic queloni de presència confirmada és la tortuga d’aigua ibèrica (Mauremys leprosa), encara que a la veïna comarca catalana del Montsià hi ha cites de tortuga mediterrània (Testudo hermanni).

Els invertebrats també es troben representats amb espècies de gran interès, com la papallona graèllsia (Graellsia isabellae) i el cranc de riu autòcton (Austropotamobius pallipes), la presència dels qual ha motivat la declaració de sengles reserves de fauna destinades a protegir aquestes espècies.

Col·laboreu!                                                                       

Si voleu afegir alguna dada o imatge a aquesta pàgina, trameteu-les a la Secretaria de la ICHN (ichn@iec.cat) i les hi inclourem!