|
TINENÇA DE BENIFASSÀ: PORTELL DE L’INFERN
Patrimoni cultural
|
||
|
Ý
4 |
Les restes arqueològiques més antigues en aquesta zona s’han adscrit a l’època eneolítica (III mil·lenni aC) però s’estima que fins al II mil·lenni a.C. no es va produir la primera colonització important de la Tinença, ja que s’hi han localitzat nombrosos jaciments amb restes ceràmiques que permeten adscriure’ls a l’edat del bronze i a l’època ibèrica. Així mateix, cal destacar el conjunt de pintures rupestres d’art llevantí de la cova del Polvorí o dels Rosegadors (la Pobla de Benifassà). Se suposa que la Tinença va començar una etapa d’explotació agrícola i ramadera a l’edat del bronze, que va continuar en l’època iberoromana.
Aproximadament entre l’any 714 i 1208, els musulmans van dominar la zona. Tota la vall i els poblats situats als alts de les muntanyes, fundats probablement amb fins militars, van haver de constituir un domini dependent de Morella i defès pel castell de Benifassà (segles X-XII), denominat originàriament Beni-hazà o Beni-Hasan del qual en l’actualitat tan sols queden algunes estructures en peu.
La dominació cristiana inicia l’època de major auge econòmic, social i cultural d’aquestes comarques, que van ser conquistades per la corona aragonesa i es van mantenir sota el seu poder fins a l’any 1232-33, passant llavors a formar part dels dominis del monestir de Poblet. Depenent d’aquest es va crear el Convent de Santa Maria de Benifassà, les obres del qual es van acabar l’any 1250, que durant segles va governar la zona. Des de la constitució de Morella com ciutat, la Tinença es va mantenir sota la seua influència administrativa, social i econòmica. Durant molts anys, Vallibona va formar part de la Tinença de Benifassà (fins passar a la jurisdicció de Morella). Floreix llavors la burgesia comercial i ramadera i s’arrelen gremis d’artesans i llauradors. Posteriorment l’economia de la comarca experimenta un important auge, principalment a causa de la demanda de llana, amb el qual es desenvolupa especialment la ramaderia ovina que deixa la seva empremta en el paisatge.
La zona per la qual transcorre l’itinerari permetrà només veure alguns indicis del que va ser l’antiga activitat agrícola i ramadera, tant al mateix poble de Fredes com en alguns masos més allunyats del poble, com el mas de Pitxon, el qual permetrà fer-se una bona idea de les dures condicions de vida que van haver de suportar els habitants d’aquestes contrades. |
|
|
||
|
Col·laboreu!
Institució Catalana d’Història Natural Carme, 47 – 08001 Barcelona - ichn@iec.cat - http://ichn.iec.cat.
|
||
