SERRA DE MIRALLES: GRONY DE MIRALLES

Geologia

Ý

Inici

Accés i itinerari

Medi natural

4

Documentació

La serra de Miralles presenta una allargassada successió de crestes rocoses de continuïtat quilomètrica, d’orientació NE-SO i fortament inclinades cap al nord i separades per petites depressions intermèdies de materials més tous que sovint han permès establir-hi estrets camps de conreu. Perpendicularment, s’hi han encaixat torrents de poc recorregut però de forta pendent. El seu punt culminant, el Grony de Miralles, arriba als 866 m .

L’itinerari travessa aquests relleus eocènics i permet entendre molt bé l’estructura geològica d’aquesta serra. De manera molt esquemàtica, es podrien distingir tres tipus de relleu i de litologia: a la part baixa dominen les argiles rogenques amb guixos de sedimentació continental (PEag), on s’han establert les vinyes i els camps de Santa Maria de Miralles, que tot i estar plegades han donat lloc a un relleu força planer al tractar-se de materials força tous; damunt seu destaca una primera cresta de calcàries fossilíferes de sedimentació marina molt verticals (PEc), on hi ha el castell de Miralles, i una segona cresta rocosa que assoleix la màxima alçada de la serra al Grony de Miralles i l’Agulla Grossa; el darrer nivell estaria format per una altra cresta de conglomerats i gresos de color més vermellós (PEcml), a l’extrem dels quals hi ha el castell de Queralt.

La verticalitat dels estrats d’aquesta serra té el seu origen en el gran anticlinal de nucli paleozoic i cobertora triàsica que es generà durant el pegament alpí i que també afectà les vores de la Depressió Central , de la qual formen part els relleus eocènics de la serra de Miralles.

En el mapa geològic que s’adjunta, de l’Institut Geològic de Catalunya, es poden observar els terrenys pels quals discorre l’itinerari, tots ells de l’Eocè.

Col·laboreu!

Si voleu afegir alguna dada o imatge a aquesta pàgina, trameteu-les a la Secretaria de la ICHN (ichn@iec.cat) i les hi inclourem!