|
SERRA
DE MIRALLES: GRONY DE MIRALLES Natura entre castells |
||
| Descripció del medi i del paisatge | ||
|
Ý
4 Documentació |
||
|
La
serra de Miralles presenta una allargassada successió de crestes
rocoses de continuïtat quilomètrica, d’orientació NE-SO i
fortament inclinades cap al nord i separades per petites depressions
intermèdies que sovint han permès establir-hi estrets camps de
conreu. Es troba recoberta predominantment per pinedes de pi blanc i
brolles de romaní i bric d’hivern, tot i que les especials
característiques del relleu permeten que s’hi trobin altres tipus
de vegetació: alzinar, bosc de ribera, vegetació rupícola, etc. El
seu punt culminant, el Grony de Miralles, arriba als 866 m
i permet tenir una visió privilegiada de la serralada Prelitoral i,
també, dels Pirineus. En altres sortints rocosos s’hi troben les
restes des castells de Miralles i de Queralt, prova evident de la
singularitat del relleu d’aquesta serra.
|
||
|
|
||
|
|
||
|
Lloc Serra de Miralles, entre els termes de Santa Maria
de Miralles i Bellprat.
|
Comarca
Anoia. |
|
|
Longitud de l’itinerari
Itinerari bàsic (Castell de
Miralles-Grony de Miralles): |
Accés amb transport públic
No és fàcil l’accés amb transport públic. Els
dies feiners hi ha un
|
|
|
Època més recomanable
Tot l’any. |
Dificultat Baixa.
|
|
|
Autors Josep Germain, Josep M. Ninot, Oriol Oms i Jaume Soler.
Institució Catalana
d’Història Natural
|
||
