SERRA DE MIRALLES: GRONY DE MIRALLES

 

Patrimoni cultural

 

Ý

Inici

 

Accés i itinerari

 

Medi natural

 

4

Documentació

Castell de Miralles

La primera referència a aquest castell és en un document del comte de Barcelona Borrel II de l’any 960. Formava part de la línea defensiva que a finals del s. x va permetre el repoblament de la comarca cap a Ponent. L’any 1845 se’l cita com enderrocat.

Està format per dues parts, la superior, d’uns 1.000 m2, formada per una edificació rectangular de la qual encara en resten alguns murs.

Sota seu hi ha una esplana amb una església romànica (s. xii-xiii) d’una nau amb volta de canó i portal d’arc rodó coronat amb un fris. El 1915 deixà de ser la parròquia de Sant Maria de Miralles.

A l’altre costat de l’esplana i damunt un altre esperó rocós hi ha altres restes del castell, les quals fins el 1936 estigueren habitades. Es té constància que al 1842 hi vivien sis famílies.

A principis de juny, s’hi celebra un aplec el diumenge després de la Pentecosta , el dia de la Santíssima Trinitat.

 

Castell de Queralt

 

El castell de Queralt va ser al s. x el límit del repoblament de la Marca Hispànica. El 1842 va ser venut i es troba en un estat força ruïnós. A ponent s’hi veuen les restes del campanar d’espadanya de l’antiga església del Castell. Part de les pedres dels murs del castell van servir per bastir una masia avui també enrunada.

L’església romànica (s. x-xii) de Sant Jaume de Queralt. Es una construcció rectangular amb urs decorats amb arcuacions i un campanar de cadireta. Va ser la parròquia de Bellprat fins el s. xvi. Ha estat recentment restaurada. S’hi celebra l’aplec del Roser el segon diumenge de maig.

 

Agricultura i indústries pageses tradicionals

 

Durant l’itinerari es travessen diverses restes d’antics establiments agrícoles i ramaders i d’altres activitats relacionades amb l’aprofitament dels recursos que oferia la muntanya, com és el cas d’un forn de calç.

 

Al mig de la serra, algunes esplanades entre esperons rocosos encara es dediquen al conreu de cereals, mentre que a la part baixa modernitzades vinyes mantenen de manera encara força productiva aquest conreu tradicional.

 

Col·laboreu!

Si voleu afegir alguna dada o imatge a aquesta pàgina, trameteu-les a la Secretaria de la ICHN (ichn@iec.cat) i les hi inclourem!

 

 

Institució Catalana d’Història Natural
Carme, 47 – 08001 Barcelona - ichn@iec.cat - http://ichn.iec.cat