SERRA DE MIRALLES: GRONY DE MIRALLES

Flora i vegetació

Ý

Inici

Accés i itinerari

Medi natural

4

Documentació

Vegetació

L’itinerari discorre per un paisatge forestal en el qual el pi blanc cobreix la majoria del relleus de la Serra de Miralles, a vegades acompanyat de pi pinassa, com passa al sector del Grony de Miralles. Aquesta aparent uniformitat es trenca quan es mira amb més detall els diferents tipus de vegetació que apareixen sota aquest estrat arbori de pins.

La brolla de romaní i bruc d’hivern és la més estesa i ocupa quasi tots els vessants solells. Hi predomina el romaní, el bruc d’hivern i el càdec, a més de la savina, el garric, el llentiscle, etc. (consulteu el punt d’observació núm. 1). La carrasca i el roure de fulla petita també hi són freqüents en els sectors més frescals. 

A mesura que l’itinerari va guanyant amb alçària, el boix hi és cada cop més present. Al Grony de Miralles el carrascar amb boix ocupa els sòls pedregosos i inclinats d’aquests sortints rocosos. A més de la carrasca i del boix, hi abunda la savina, el roure de fulla petita, l’alzina, el garric i altres plantes característiques de sòls pedregosos (consulteu el punt d’observació núm. 3).

Als vessants obacs, especialment a la carena que mena al castell de Queralt, hi predomina la roureda de fulla petita, en la qual el boix encara hi és més abundant. En aquesta roureda s’hi troba també el roure cerrioide, la pinassa, la cervera, l’auró negre, l’aladern i altres espècies que com el galzeran, el grèvol i l’herba fetgera, no apareixen en cap més punt de l’itinerari. Com a singularitat, es pots destacar el petit rodal d’auró negre del costat obac del castell de Queralt.

A l’obaga de l’Agulla Grossa el marfull agafa un protagonisme singular i va acompanyat d’espècies característiques de l’alzinar amb marfull: alzina, fals aladern, arítjol, corner, etc. (consulteu el punt d’observació núm. 2).

És al peu de la serra, quan els petits torrents que la drenen arriben a la plana, que hi apareixen algun retall de canyissar i alguna albereda força localitzada. En aquest sector pla al peu de la serra, l’aparició de guixos intercalats amb les argiles fa que la típica brolla de romaní amb bruc d’hivern s’enriqueixi amb el ruac, papilionàcia característica dels sols guixencs (consulteu el punt d’observació núm. 4).

El mapa que s’adjunta correspon a la Cartografia dels Hàbitats a Catalunya elaborada pel Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) i la Universitat de Barcelona (UB) i s’hi poden observar els diferents tipus d’hàbitats definits en aquesta cartografia pels quals discorre l’itinerari.

Col·laboreu!

Si voleu afegir alguna dada o imatge a aquesta pàgina, trameteu-les a la Secretaria de la ICHN (ichn@iec.cat) i les hi inclourem!