NOM DE LA SORTIDA

SERRA DE MIRALLES: GRONY DE MIRALLES

Fauna

Documentació

Fauna

La diversitat i singularitat dels ambients presents a la Serra de Miralles possibilita la presència d’una comunitat faunística variada i interessant.

A les zones forestals hi trobem alguns ocells com la mallerenga blava (Parus caeruleus), la mallerenga carbonera (Parus major), el raspinell (Certhia brachydactyla) o el bruel (Regulus ignicapillus), que especialment a la primavera engalanen el paisatge sonor d’aquests boscos. Si tenim sort podem observar algun esparver (Accipiter nisus), tot i que es tracta d’un rapinyaire força tímid. En el tram de recorregut comprès entre el Castell de Miralles i el punt d’observació num. 2 és possible anar veient algunes estaques de pi blanc amb cavitats de picot garser gros (Dendrocopos major). Altres espècies més comuns com el tudó (Columba palombus), la merla (Turdus merula) o el tallarol de casquet (Sylvia atricapilla) també hi són presents.

Els mamífers de la Serrade Miralles són força generalistes pel que fa a l’hàbitat, i poden a Sus scrofa parèixer pràcticament arreu de l’espai. No obstant molts d’ells són d’hàbits nocturns, i detectarem la seva presència gairebé sempre a través dels rastres. Al llarg de tot el recorregut s’observaran molts excrements de fagina (Martes foina) que diposita damunt roques vora el mateix camí, sovint fins i tot sobre fites que senyalitzen la ruta. Es tracta de marques territorials que utilitzen per foragitar d’altres individus. Si ha plogut els dies abans, en els tolls d’aigua que es formen a les pistes també hi podrem veure petjades de senglar (Sus scrofa) i de teixó (Meles meles).

El Grony de Miralles és interessant per a l’avistament d’alguns ocells rapinyaires. L’espècie més emblemàtica és sens dubte l’àguila cuabarrada (Aquila fasciata), que es troba en forta regressió a tota Catalunya, degut al tancament del paisatge, i que sovint caça dins aquest espai. També s’hi pot veure el falcó peregrí (Falco peregrinus), el xoriguer (Falco tinnunculus) i l’àguila daurada (Aquila chrysaetos), i còrvids com el corb (Corvus corax).

A ple hivern, als punts més alts de l’espai (Grony de Miralles i Agulla Grossa) on hi despunten afloraments rocosos s’hi poden observar alguns individus de cercavores (Prunella collaris), que busquen serres mediterrànies per passar els mesos més freds abans de marxar a les zones de cria situades al Pirineu.

Finalment, cal destacar que a les basses de la part més baixa de l’itinerari és possible sentir-hi a la primavera la reineta (Hyla meridionalis) i la granota verda (Rana perezi).

Alguns dels insectes que es poden observar durant aquesta sortida.

Ortòpters
Tetigònids	Tylopsis liliifolia
Mantoïdeus
Empúsids	Empusa pennata
Heteròpters
Pentatòmids	Carpocoris sp.
	Graphosoma italicum ssp. italicum
Corèids	Gonocerus sp.
Ligèids	Spilostethus pandurus
Redúvids	Rhinocoris cuspidatus
Planipennis
Ascalàfids	Libelluloides cunii
Lepidòpters
Papiliònids	Iphiclides feisthamelii
	Papilio machaon
Pièrids	Anthocharis euphenoides
	Colias crocea
	Gonepteryx cleopatra
Nimfàlids	Argynnis paphia
	Mellicta deione
Satírids	Coenonympha dorus
	Hipparchia fidia
	Melanargia_lachesis
	Pyronia bathseba
	Pyronia cecilia
Dípters
Sírfids	Episyrphus balteatus
Himenòpters
Àpids	Bombus cognatum
Coleòpters
Caràbids	Cicindela campestris
Buprèstids	Anthaxia hungarica
Cerambícids	Chlorophorus varius
	Iberodorcadion molitor
Crisomèlids	Lachnaea pubescens
Zoocecídies
Àcars	Eriophyes macrorrhynchus
Hemípters	Pemphigus cornicularius
Himenòpters	Plagiotrochus quercus-ilicis