SERRA DE MILANY: CASTELL DE MILANY

Punt d’observació núm. 1 – Morro del Quer

Ý

Inici

Medi natural

4

Documentació

Punt d’observació núm. 1

Km de l’itinerari: 0,4 km

UTM: 31T x 412.256, y 4.671.085, Datum WGS84

Al Morro del Quer val la pena parar-hi un moment, per gaudir del paisatge i per copsar les diferents comunitats de vegetació que es poden observar al llarg del recorregut, així com tenir l’oportunitat d’observar o descobrir la fauna de la zona. 

Des d’aquest punt es pot observar bona part de la plana de Vic, amb el Montseny al fons, fins a Sant Llorenç del Munt i Montserrat. Més amunt, s’observen les muntanyes del Berguedà, amb els Rasos de Peguera, la Serra d’Ensija i el Catllaràs, i fins el Pedraforca, el Cadí i el Puigllançada. Ja al Ripollès, Llaers als peus i, al fons, totes les muntanyes de les Llosses, Gombrèn i Ripoll, amb el Costa Pubilla i Montgrony. Des de dalt al castell de Milany, la vista encara és més àmplia, gaudint dels Pirineus, des del Puigmal  fins al Canigó.

Flora

El Morro del Quer està situat en un punt de la carena que separa molt clarament la roureda del solell de la fageda de l’obaga. El mateix cingle que conforma el Morro està ocupat per vegetació rupícola de gran interès, i l’esplanada de sobre és ocupada per prats i pradells amb espècies mediterrànies i medioeuropees. En un radi molt curt, es poden trobar una gran varietat d’espècies, entre les quals es troben les de taula que segueix.

Fauna

Des del Morro del Quer es poden veure, escoltar, o identificar mitjançant els rastres, molts dels animals presents a l’itinerari. 

Convé anar a poc a poc abans d’acostar-se al Morro, per evitar espantar els ocells que poguessin estar a la mateixa zona d’observació, i després asseure’s una bona estona per anar observant la zona i fixar-se amb les moltes espècies que de ben segur es deixaran veure. També si hi ha fang, es podran trobar petjades de senglar (Sus scrofa), toixó (Meles meles), guilla (Vulpes vulpes) o cabirol (Capreolus capreolus), i fins i tot trobar-ne els excrements. Amb una mica de sort es podrà sentir el lladruc del cabirol o fins i tot veure’l, i més fàcil és l’esquirol (Sciurus vulgaris).

Entre els ocells rapinyaires, és fàcil veure el voltor (Gyps fulvus), l’aligot (Buteo buteo) o el xoriguer (Falco tinnunculus) tot l’any, mentre que a l’estiu freqüenta la zona l’aufrany (Neophron percnopterus), l’àliga marcenca (Circaetus gallicus), l’àliga calçada (Aquila pennata), o el falcó mostatxut (Falco subbuteo), entre d’altres. També és fàcil escoltar el xiscle característic del picot negre (Dryocopus martius), tot i que és més difícil veure’l. A l’hivern ocasionalment es deixa veure el cercavores (Prunella collaris) i fins i tot el pela-roques (Tichodroma muraria) a la paret de sota el Morro. Durant tot l’any hi ha mallerengues, com la petita (Parus ater), la blava (Cyanistes caeruleus), la carbonera (Parus major), o la cuallarga (Aeghitalos caudatus). Mentre que a l’estiu el mosquiter pàl·lid (Phylloscopus bonnelli), el mosquiter comú (Phylloscopus collybita), el tallarol de casquet (Sylvia atricapilla) o el cotoliu (Lullula arborea) hi són presents.

Si el dia és asolellat, es poden veure a la roca les sargantanes de paret (Podarcis muralis) o fins i tot algun lluert (Lacerta bilineata), i en canvi si és humit i més fresc, alguna salamandra (Salamandra salamandra). Més rarament alguna serp. 

Entre algunes de les espècies que es poden observar (o identificar pels rastres) es troben les de taula que segueix.

Patrimoni cultural

Si ens fixem en les cingleres que queden ben bé al nord, i una mica més baixes d’on ens trobem, ens podrem fixar que es veuen algunes balmes amb restes d’edificacions a dins, són les balmes del Burbau i Fleus, habitades fins a meitat del segle xx.

Col·laboreu!                                                   

Si voleu afegir alguna dada o imatge a aquesta pàgina, trameteu-les a la Secretaria de la ICHN (ichn@iec.cat) i les hi inclourem!