Vertebrats
La fauna de la serra de Milany és característica dels ambients
eurosiberians de muntanya mitjana. Destaca per la seva rica
herpetofauna. Allí s’hi poden trobar la major part de les
especies d’amfibis de Catalunya i bona part dels ofidis.
Alguns exemples representatius són el tritó pirinenc, la granota roja,
el lluert, la serp d’Esculapi o la serp llisa
septentrional.
Entre els ocells destaquen les espècies de boscos humits, com la becada,
l’aligot vesper, la mallerenga d’aigua o el pinsà
borroner. També s’hi poden observar diverses especies de
rapinyaires com el voltor comú, l’àguila marcenca o el
falcó peregrí. Entre els mamífers destaca la important
població de senglar i diverses espècies de carnívors, com
la fagina, la geneta o el gat salvatge. En els últims anys
s’hi ha establert el cabirol. Entre els mamífers més
petits es pot remarcar la musaranya cuaquadrada, el liró
gris i la llebre europea. La comunitat de ratpenats està
ben representada, amb especies forestals, com el ratpenat de
bosc i el nòctul petit.
|
|
Per a l’observació de la fauna vertebrada, el torrent de Milany pot
ser un bon lloc per trobar amfibis: capgrossos de tòtil,
salamandres, tritó pirinenc, gripau comú i postes de granota roja.
I per les roques del voltant es pot observar alguna sargantana
roquera o un vidriol.
|
Per observar ocells els millors llocs són els espais oberts amb
vegetació als marges i els llindars de bosc. A les vores de
les fagedes o al mateix torrent de Milany, amb sort, es pot
veure la mallerenga d’aigua i altres espècies forestals,
com el pica-soques blau, el raspinell comú, el pinsà
borroner i el comú, el gaig, el tudó, el picot garser gros,
el bruel, el tallarol de casquet, el pit-roig, la merla, el
tord comú, etc. Als espais oberts de pastura és fàcil
trobar-hi el sit negre, el bitxac, grives, el picot verd,
caderneres, la cornella, l’escorxador (a partir de mitjans
de maig) i, amb sort, algun aligot, xoriguer i gralla de bec
vermell.
De rastres
se’n poden trobar als camins, sobretot de fagina, teixó,
guilla i llebre. I si hi ha bassals, és fàcil constatar que
s’hi ha rebolcat algun senglar.
|
Col·laboreu!
Si
voleu afegir alguna dada o imatge a aquesta pàgina, trameteu-les a
la Secretaria de
la ICHN
(ichn@iec.cat) i les hi inclourem!
Institució Catalana
d’Història Natural
Carme, 47 – 08001 Barcelona - ichn@iec.cat - http://ichn.iec.cat.
|