SERRA DE MILANY: CASTELL DE MILANY

 

Fauna

 

Ý

Inici

 

Accès i itinerari

 

Medi natural

 

4

Documentació

 

Vertebrats

La fauna de la serra de Milany és característica dels ambients eurosiberians de muntanya mitjana. Destaca per la seva rica herpetofauna. Allí s’hi poden trobar la major part de les especies d’amfibis de Catalunya i bona part dels ofidis.

 

Alguns exemples representatius són el tritó pirinenc, la granota roja, el lluert, la serp d’Esculapi o la serp llisa septentrional.  

Entre els ocells destaquen les espècies de boscos humits, com la becada, l’aligot vesper, la mallerenga d’aigua o el pinsà borroner. També s’hi poden observar diverses especies de rapinyaires com el voltor comú, l’àguila marcenca o el falcó peregrí. Entre els mamífers destaca la important població de senglar i diverses espècies de carnívors, com la fagina, la geneta o el gat salvatge. En els últims anys s’hi ha establert el cabirol. Entre els mamífers més petits es pot remarcar la musaranya cuaquadrada, el liró gris i la llebre europea. La comunitat de ratpenats està ben representada, amb especies forestals, com el ratpenat de bosc i el nòctul petit.

Gyps fulvus

 

Per a l’observació de la fauna vertebrada, el torrent de Milany pot ser un bon lloc per trobar amfibis: capgrossos de tòtil, salamandres, tritó pirinenc, gripau comú i postes de granota roja. I per les roques del voltant es pot observar alguna sargantana roquera o un vidriol.  

 

Certhia brachydactyla

 

Per observar ocells els millors llocs són els espais oberts amb vegetació als marges i els llindars de bosc. A les vores de les fagedes o al mateix torrent de Milany, amb sort, es pot veure la mallerenga d’aigua i altres espècies forestals, com el pica-soques blau, el raspinell comú, el pinsà borroner i el comú, el gaig, el tudó, el picot garser gros, el bruel, el tallarol de casquet, el pit-roig, la merla, el tord comú, etc. Als espais oberts de pastura és fàcil trobar-hi el sit negre, el bitxac, grives, el picot verd, caderneres, la cornella, l’escorxador (a partir de mitjans de maig) i, amb sort, algun aligot, xoriguer i gralla de bec vermell.

De rastres se’n poden trobar als camins, sobretot de fagina, teixó, guilla i llebre. I si hi ha bassals, és fàcil constatar que s’hi ha rebolcat algun senglar.

 

Col·laboreu!                                                   

                                                                           

Si voleu afegir alguna dada o imatge a aquesta pàgina, trameteu-les a la Secretaria de la ICHN (ichn@iec.cat) i les hi inclourem!

 

Institució Catalana d’Història Natural

Carme, 47 – 08001 Barcelona - ichn@iec.cat - http://ichn.iec.cat.