Ý
Inici
Accés i itinerari
Medi natural
4
Documentació |
La fauna d’aquest sector de la serra de Catllaràs és molt diversa i interessant, afavorida per la baixa freqüentació humana (que permet el manteniment de grans extensions d’ambients solitaris i poc alterats) i l’existència de molts hàbitats (diversos tipus de boscos, alternats amb boixedes i nombrosos tipus de prats, pastures i conreus).
Pel que fa al mamífers, s’hi troben algunes espècies d’ungulats introduïdes fa uns anys, com cérvols (Cervus elaphus), dels quals no és dificil observar-ne excrements durant l’itinerari, i cabirols (Capreolus capreolus). Els senglars (Sus scrofa) són també abundants, i se n’observen sovint els rastres que originen quan excaven i remouen el terra buscant menjar. També és fàcil observar les pinyes rosegades pels esquirols (Sciurus vulgaris).
Hi ha moltes altres espècies difícils d’observar, però de les quals se’n pot detectar amb relativa facilitat el rastre o els caus, com teixons (Meles meles), fagines (Martes foina), guineus (Vulpes vulpes), llebres (Lepus europaeus), genetes (Genetta genetta), etc. |
 |
Entre els micromamífers, amb rastres molt més difícils d’identificar, hi deuen ser presents, per exemple, el ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus), la musaranya menuda (Sorex minutus), el talpó muntanyenc (Microtus agrestis), la musaranya cua-quadrada (Sorex araneus), la rata cellarda (Eliomys quercinus), etc. També hi són presents diverses espècies de quiròpters, encara poc estudiats.
Els ocells són segurament el grup més conegut. Les espècies varien força en funció del moment de l’any, ja que a la tardor marxen nombroses espècies nidificants i les poblacions hivernals són força menys riques. |
Els ocells més omnipresents són, per exemple, el pinsà (Fringilla coelebs), els pit-roigs (Erithacus rubecula), les mallerengues (mallerenga petita, Periparus ater; mallerenga emplomallada, Lophophanes cristatus; mallerenga carbonera, Parus major; mallerenga blava Cyanistes caeruleus), la mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus) i els mosquiters (mosquiter pàl·lid, Phylloscopus bonelli; mosquiter comú, Phylloscopus collybita). Són també comuns i fàcils de detectar, per exemple, el gaig (Garrulus glandarius), la merla (Turdus merula), la cornella (Corvus corone), la griva (Turdus viscivorus), el picot garser gros (Dendrocopos major) i el gamarús (Strix aluco), entre molts d’altres. També hi són presents moltes altres espècies més difícils d’observar, com el bruel (Regulus ignicapilla), el reietó (Regulus regulus), el raspinell (Certhia brachydactila), el sit negre (Emberiza cia), etc. Més específicament lligades als ambients caducifolis es troben d’altres espècies, com el pica-soques blau (Sitta europaea). |
 |
Si s’està atent, a la carena o sobrevolant tot l’itinerari es poden observar en ocasions algunes aus rapinyaires i necròfagues, com l’aligot (Buteo buteo) i el voltor (Gyps fulvus), o, als mesos d’estiu, l’àliga marcenca (Circaetus gallicus), entre d’altres.
Els amfibis més abundants, lligats als torrents o als sectors més humits, són el gripau comú (Bufo bufo) i la salamandra (Salamandra salamandra), però també hi deuen aparèixer la granoteta de punts (Pelodytes punctatus), el tòtil (Alytes obstetricans), etc. Entre els rèptils es pot destacar, per exemple, l’escurçó pirinenc (Vipera aspis), el vidriol (Anguis fragilis) o la serp verda i groga (Hierophis viridiflavus).
Altres grups faunístics, com tots els invertebrats (insectes, aràcnids, mol·luscs, anèlids, etc.), presenten de ben segur una biodiversitat elevada, donada la varietat d’hàbitats i ambients ja comentada. |
|