SANT LLORENÇ DEL MUNT: 
EL MONTCAU - CANAL DE LES TEIXONERES

Ý

Inici

Accés i itinerari

Medi natural

4

Documentació

Fauna

És molt probable que durant el recorregut d’aquest itinerari no tinguem oportunitat d’observar gaires espècies de fauna. Però en el massís de Sant Llorenç del Munt s’hi han catalogat més de 100 tàxons de vertebrats, sense incloure-hi els ocells que únicament són hivernants o els que s’observen durant els passos migratoris.

El massís es troba a cavall entre les zones meridionals de tendència més mediterrània i xeròfila i en els contraforts de la muntanya orientats al nord a les obagues, zones amb algunes característiques més europees o paleàrtiques. Per això, hi trobem, en proporcions similars, espècies de fauna vertebrada dels dos orígens biogeogràfics.

En l’itinerari es poden diferenciar dues comunitats faunístiques. D’una banda la comunitat que es troba en els boscos d’alzines i de roures, i de l’altra, la que es troba en les codines, pedruscalls i altres medis rupícoles que trobem principalment en el Montcau.

Zones forestals: alzinars i rouredes

Dels ocells més característics de les zones forestals, podem destacar entre molts d’altres, l’astor (Accipiter gentilis), l’esparver (Accipiter nisus), el gaig (Garrulus glandarius), el tudó (Columba palumbus), la merla (Turdus merula), tord comú (Turdus philomelos), el tallarol de casquet (Sylvia atricapilla),  el bruel (Regulus ignicapilla), el pit-roig (Erithacus rubecula), el cargolet (Troglodytes troglodytes), el raspinell comú (Certhia brachydactyla), el pinsà comú (Fringilla coelebs) i diverses espècies de mallerengues, entre els més abundants. Alguns hiverns també hi són presents la becada (Scolopax rusticola) i el reietó (Regulus regulus) en petits grups.  

Quan el bosc està humit per la pluja o per la rosada de la matinada, podem observar la salamandra (Salamandra salamandra) de coloració groga i negra inconfusible, i el gripau (Bufo bufo). Quant als mamífers, que per tenir activitat principalment crepuscular i nocturna difícilment podrem observar, cal esmentar entre d’altres el senglar (Sus scrofa) del qual se’n poden trobar petjades i furgades sobre el fang, la fagina (Martes foina), el gat mesquer (Genetta genetta), l’esquirol (Sciurus vulgaris) i el ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus).

Codines i pedregars

Aquests medis es caracteritzen per tenir un sòl esquelètic i com a resultat, la manca de cobertura arborea. La fauna ha d’estar adaptada als canvis climàtics extrems, com són les fortes gebrades durant les nits d’hivern i la forta insolació i la manca d’aigua durant la sequera estival, la qual cosa fa que aquesta comunitat faunística tingui uns trets molt peculiars.

Entre les aus sedentàries sovint es pot observar algun exemplar de corb (Corvus corax) que ens sobrevola. Es pot veure o sentir el repetitiu cant de la cotoliu (Lullula arborea) en els farigolars, el xoriguer (Falco tinnunculus) fent l’aleta de la zona del Montcau, i la perdiu (Alectoris rufa) que és molt escassa, si més no excepcional en els darrers anys.

De les espècies ornitològiques únicament estivals són destacables, el tallarol de garriga (Sylvia cantillans) que hi és molt freqüent i el trobat (Anthus campestris) molt més localitzat. Durant l’hivern, si tenim sort, podrem observar algun petit estol de cercavores (Prunella collaris) als quals agrada pasturar en els espais oberts dels indrets careners del massís. També és destacable la presència, d’any en any i durant diverses jornades durant els mesos d’agost o de setembre, en el cim del Montcau, de migradors aïllats del corriol pit-roig (Charadrius morinellus), un ocell limícola molt rar a Catalunya.

En aquests indrets tan assolellats els rèptils també hi són presents: el sargantaner gros (Psammodromus algirus), sovint entre la minsa vegetació arbustiva, i la sargantana ibèrica (Podarcis hispanica) entre els còdols i en les pendents del conglomerat. També hi ha alguna observació d’escurçó ibèric (Vipera latasti) i la serp llisa meridional (Coronella girondica). De les espècies de mamífers cal esmentar el conill (Oryctolagus cuniculus), molt difícil observar, ja que és molt escàs en aquesta zona del massís durant els darrers anys.

Finalment, hem de ressaltar entre les moltíssimes espècies d’invertebrats la Xerocrassa montserratensis, cargol terrestre endèmic d’aquesta part de la serralada prelitoral, que habita entre els còdols que són producte de la meteorització del conglomerat, així com la papallona Iolana iolas que té com a planta nutrícia de les seves orugues la papillonacia anomenada espantallops.

Col·laboreu!

Si voleu afegir alguna dada o imatge a aquesta pàgina, trameteu-les a la secretaria de la ICHN (ichn@iec.cat) i les hi inclourem!