SANT LLORENÇ DEL MUNT: 
EL MONTCAU - CANAL DE LES TEIXONERES

Ý

Inici

Accés i itinerari

Medi natural

4

Documentació

Història i patrimoni natural

Els Òbits

Des del punt de vista del patrimoni cultural, l’indret de més interès d’aquest itinerari són els Òbits. Es tracta d’un conjunt de balmes situades a mig camí entre el coll d’Estenalles i la Mola. La situació privilegiada del lloc i la facilitat de refugi que les balmes ofereixen de manera natural, han estat a l’origen dels diferents assentaments humans que hi han tingut lloc durant tota la història.

Tot i que possiblement ja van ser habitades durant l’època neolítica, com altres coves de la muntanya, els primers rastres de l’ocupació humana són les tombes fetes a base de teules que es van trobar el 1948 i que s’han datat de principis de l’Alta Edat Mitjana.

Diverses fonts citen escrits del 998 en els que es diu que questes balmes estaven habitades. Altres documents del 1311 i del 1361 fan referència als Òbits, a les persones i animals que s’hi refugien i a la font que també es trobava en aquest indret.

El tancament de les balmes amb parets de pedra va anar-se consolidant i es té constància que al s. XVIII hi havia un mas, constituït de planta baixa i pis i amb els corresponents corrals, però d‘una extrema senzillesa. També es té notícia que a les feixes properes s’hi conreava blat i patates. Entre el 1860 i el 1865, la família Vilet, abandonà definitivament aquest mas, tot i haver pogut tenir alguna ocupació temporal amb posterioritat.

Per evitar que fos utilitzat com a refugi durant la guerra carlina, es va cremar el mas, fet que passà amb posterioritat al 1872, data d’inici de la tercera guerra carlina. Les runes que en quedaren encara van ser utilitzades com a protecció per pastors, llenyataires i, més modernament, excursionistes. Actualment, poques restes queden de totes aquestes etapes històriques i, a més, no massa ben conservades.  

Pràctiques tradicionals

Durant tot l’itinerari encara és possible identificar aquells punts en els quals s’hi fabricava carbó. Els camins que se segueixen travessen de tant en tant petites esplanades on la coberta arbòria encara no és massa importat i el terra ennegrit per les restes de carbó indica que es passa per l’indret on hi havia hagut una carbonera.

L’estructura dels boscos actuals també és resultat d’aquesta activitat, ja que es tracta d’alzinars de rebrot, amb diversos peus que surten d’una única soca, i no d’un alzinar natural format per arbres amb un sol tronc. Les carboneres eren bastant comunes al massís de Sant Llorenç i aprofitaven la fusta dels alzinars que tallaven colles de pilers procedents de diversos indrets de Catalunya.

Centre d’Interpretació del Coll d'Estenalles

Tant el punt d’inici com d’acabament de la sortida són al costat del Centre d’Interpretació del Coll d'Estenalles. L’edifici que ocupa aquest centre és una antiga caseta de peons de camins rehabilitada l’any 1980 per la Diputació de Barcelona. En aquest equipament s’hi pot visitar una exposició sobre la realitat geogràfica, geològica, ecològica i històrica del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac; també s'hi poden adquirir publicacions referides al parc natural.

Col·laboreu!