PLANS DE SIÓ: CONILL

 

Fauna

 
Ý

Inici

 

Accés i itinerari

 

Medi natural

 
4

Documentació

 

En aquest espai dominen els conreus de secà, principalment d’ordi, entre bancals i fileres d’ametllers i alguna petita bosquina d’alzines. Els conreus van canviant la seva fisiognomia al llarg de les estacions degut a la pròpia dinàmica agrícola i també entre anys, Burhinus_oedicnemusdepenent de la distribució de les terres en repòs o dels nous cultius. Es poden veure nous guarets i erms, hàbitats de vital importància per a moltes espècies animals.

L’època ideal per gaudir del paisatge agrari d’aquesta terra és sens dubte la primavera. Entre el 15 d’abril i el 10 de maig és el període de màxima floració, on el cereal d’un verd intens contrasta amb flors de diversos colors i el moviment del vent fa dansar els camps en forma d’onades.

La millor època per poder observar el major nombre d’espècies d’ocells és el mes de maig, on la majoria d’espècies d’ocells estan criant i totes les espècies migrants també han arribat, les més tardanes, com el capsigrany o el gaig blau, cap a la segona quinzena d’aquest mes. Tot i així durant tot l’any té un atractiu important, no sols per la biodiversitat que hi habita sinó també pel seu paisatge i els elements antròpics d’interès cultural i històric.

Durant la primavera i sobretot als capvespres de dies plujosos, es pot gaudir dels cants de diferents espècies d’amfibis, com el gripau corredor, el gripau d’esperons, la granota verda, el gripauet i eltòtil, entre els cants del torlit i el mussol. És en aquesta època on els amfibis s’agrupen en petits tolls, bassetes o en punts del Clot de Sant Gili prop de Claravalls.  

 

També és enaquesta època primaveral, quant estan més actius el rèptils. Amb paciència, es pot veure algun llangardaix ocel·lat sobre un tronc d’ametller o corrent per les parets de pedra seca que separen els camps. Als marges dels camps, als erms i en zones amb vegetació actual és fàcil de trobar alguna sargantana ibèrica, cuallarga i amb sort alguna serp blanca o verda i prop de l’aigua algun serp d’aigua.

 

Lacerta_lepida
Malpolon_monspessulanus

Quant els mamífers, cal dir que, sense cap mena de dubte, aquests plans són dignes del seu nom, ja que hi ha una bona població de conills. Alguns anys també es pot veure alguna llebre. Segons els estudis de micromamífers realitzats (Guixé, 2003), s’hi ha de destacar l’abundància del ratolí mediterrani, lligat als conreus, i del ratolí de bosc, que ocupa els marges amb força vegetació herbàcia. També hi abunda el talpó comú, la rata cellarda, la musaranya comuna i la musaranya nana.

Puntualment s’hi pot trobar l’eriçó fosc i la mostela, encara que sempre en baixa densitat. La mostela sembla que últimament està en regressió i ja hi és poc abundant. És també terra de guineus i de fagines, estant aquesta darrera espècie associada als masos abandonats i a les bosquines arbrades del voltant. En els darrers anys, s’observa un increment dels porcs senglars per la zona i fins i tot ja s’ha observat algun cabirol en pas.
Erinaceus europaeus
Apodemus sylvaticus

A continuació destaquem les principals espècies d’ocells que es poden veure al llarg de l’itinerari:

  • Crien i s’alimenten a la zona de l’itinerari: guatlla, perdiu, tórtora, xot, gaig blau, sisó, cucut, puput, abellerol, rossinyol, capsigrany, aligot, xoriguer, òliba, mussol comú, picot verd, cruixidell, pardal xarrec, calàndria, cogullada, gratapalles,  verdum, cadernera, pardal, torlit i trobat.
  • Cacen en aquesta zona: esparver cendrós, arpella vulgar, àguila marcenca, falcó mostatxut, oreneta vulgar, falciot, oreneta cuablanca, àguila daurada (joves) i gralla.
  • Espècies d’ocells hivernants: arpella pàl·lida, esmerla, milà reial, alosa vulgar, titella, pit-roig i pinsà comú.
  • Ocells de pas: milà negre, falcó cama-roig, ballester, cuereta groga, còlit gris, milà reial.

És interessant destacar que, en base als estudis realitzats en relació amb la comunitat d’ocells reproductors a la zona (Guixé, 2003), les espècies varien en nombre i densitat abans i després de la sega, a principis de juny. Per exemple, la calàndria passa de representar el 23 % dels contactes del mes de maig a ser absent al juliol, mentre que el sisó pot passar del 12,5 % al 0,8 % del ocells detectats al juny i juliol.

Espècie

Nom científic

Espècie

Nom científic

Abellarol

Merops apiaster

Llebre

Lepus europaeus

Àguila daurada

Aquila chrysaetos

Milà negre

Milvus migrans

Aligot

Buteo buteo

Milà reial

Milvus milvus

Alosa vulgar

Alauda arvensis

Mostela

Mustela nivalis

Ànec coll-verd

Anas platyrhynchos

Musaranya comuna

Crocidura russula

Arpella pàl·lida

Circus pygargus

Musaranya nana

Suncus etruscus

Arpella pàl·lida

Circus cyaneus

Mussol comú

Athene noctua

Arpella vulgar

Circus aeroginosus

Oreneta vulgar

Hirundo rustica

Cabirol

Capreolus capreolus

Pardal comú

Passer domesticus

Cadernera

Carduelis carduelis

Perdiu

Alectoris rufa

Calàndria

Melanocorypha calandra

Picot verd

Picus viridis

Cogullada vulgar

Galerica cristata

Pinsà

Fringilla coelebs

Conill

Oryctolagus cuniculus

Pit-roig

Erithacus rubecula

Cruixidell

Emberiza calandra

Porc senglar

Sus scrofa

Eriçó fosc

Erinaceus europaeus

Puput

Upupa epops

Esmerla

Falco columbarius

Rata cellarda

Eliomys quercinus

Estornell negre/vulgar

Sturnus unicolor/vulgaris

Ratolí de bosc

Apodemus sylvaticus

Fagina

Martes foina

Ratolí mediterrani

Mus spretus

Falciot

Apus apus

Serp blanca

Rhynechis scalaris

Falcó cama-roig

Falco vespertinus

Serp verda

Malpolon monspessulanus

Gaig blau

Coracias garrulus

Sisó

Tetrax tetrax

Garsa

Pica pica

Talpó comú

Microtus duodecimcostatus

Gralla

Corvus monedula

Torlit

Burhinus oedicnemus

Granota verda

Phelopylax perezzi

Tòtil

Alytes obstetricans

Gratapalles

Emberiza cirlus

Trobat

Anthus campestris

Gripau corredor

Bufo calamita

Trobat

Anthus pratensis

Gripau d’esperons

Pelobates cultripes

Tudó

Columba palumbus

Gripauet

Pelodytes punctatus

Verdum

Carduelis chloris

Guineu

Vulpes vulpes

Xoriguer

Falco tinnunculus

 

 

Col·laboreu!

                                                                           

Si voleu afegir alguna dada o imatge a aquesta pàgina, trameteu-les a la Secretaria de la ICHN (ichn@iec.cat) i les hi inclourem!

 

Institució Catalana d’Història Natural

Carme, 47 – 08001 Barcelona - ichn@iec.cat - http://ichn.iec.cat.