PLANS DE SIÓ: CONILL

Fauna

Ý

Inici

Accés i itinerari

Medi natural

4

Documentació

En aquest espai dominen els conreus de secà, principalment d’ordi, entre bancals i fileres d’ametllers i alguna petita bosquina d’alzines. Els conreus van canviant la seva fisiognomia al llarg de les estacions degut a la pròpia dinàmica agrícola i també entre anys, depenent de la distribució de les terres en repòs o dels nous cultius. Es poden veure nous guarets i erms, hàbitats de vital importància per a moltes espècies animals.

L’època ideal per gaudir del paisatge agrari d’aquesta terra és sens dubte la primavera. Entre el 15 d’abril i el 10 de maig és el període de màxima floració, on el cereal d’un verd intens contrasta amb flors de diversos colors i el moviment del vent fa dansar els camps en forma d’onades.

La millor època per poder observar el major nombre d’espècies d’ocells és el mes de maig, on la majoria d’espècies d’ocells estan criant i totes les espècies migrants també han arribat, les més tardanes, com el capsigrany o el gaig blau, cap a la segona quinzena d’aquest mes. Tot i així durant tot l’any té un atractiu important, no sols per la biodiversitat que hi habita sinó també pel seu paisatge i els elements antròpics d’interès cultural i històric.

Durant la primavera i sobretot als capvespres de dies plujosos, es pot gaudir dels cants de diferents espècies d’amfibis, com el gripau corredor, el gripau d’esperons, la granota verda, el gripauet i eltòtil, entre els cants del torlit i el mussol. És en aquesta època on els amfibis s’agrupen en petits tolls, bassetes o en punts del Clot de Sant Gili prop de Claravalls.  

També és enaquesta època primaveral, quant estan més actius el rèptils. Amb paciència, es pot veure algun llangardaix ocel·lat sobre un tronc d’ametller o corrent per les parets de pedra seca que separen els camps. Als marges dels camps, als erms i en zones amb vegetació actual és fàcil de trobar alguna sargantana ibèrica, cuallarga i amb sort alguna serp blanca o verda i prop de l’aigua algun serp d’aigua.

Quant els mamífers, cal dir que, sense cap mena de dubte, aquests plans són dignes del seu nom, ja que hi ha una bona població de conills. Alguns anys també es pot veure alguna llebre. Segons els estudis de micromamífers realitzats (Guixé, 2003), s’hi ha de destacar l’abundància del ratolí mediterrani, lligat als conreus, i del ratolí de bosc, que ocupa els marges amb força vegetació herbàcia. També hi abunda el talpó comú, la rata cellarda, la musaranya comuna i la musaranya nana.

Puntualment s’hi pot trobar l’eriçó fosc i la mostela, encara que sempre en baixa densitat. La mostela sembla que últimament està en regressió i ja hi és poc abundant. És també terra de guineus i de fagines, estant aquesta darrera espècie associada als masos abandonats i a les bosquines arbrades del voltant. En els darrers anys, s’observa un increment dels porcs senglars per la zona i fins i tot ja s’ha observat algun cabirol en pas.

A continuació destaquem les principals espècies d’ocells que es poden veure al llarg de l’itinerari:

• Crien i s’alimenten a la zona de l’itinerari: guatlla, perdiu, tórtora, xot, gaig blau, sisó, cucut, puput, abellerol, rossinyol, capsigrany, aligot, xoriguer, òliba, mussol comú, picot verd, cruixidell, pardal xarrec, calàndria, cogullada, gratapalles,  verdum, cadernera, pardal, torlit i trobat.
• Cacen en aquesta zona: esparver cendrós, arpella vulgar, àguila marcenca, falcó mostatxut, oreneta vulgar, falciot, oreneta cuablanca, àguila daurada (joves) i gralla.
• Espècies d’ocells hivernants: arpella pàl·lida, esmerla, milà reial, alosa vulgar, titella, pit-roig i pinsà comú.
• Ocells de pas: milà negre, falcó cama-roig, ballester, cuereta groga, còlit gris, milà reial.

És interessant destacar que, en base als estudis realitzats en relació amb la comunitat d’ocells reproductors a la zona (Guixé, 2003), les espècies varien en nombre i densitat abans i després de la sega, a principis de juny. Per exemple, la calàndria passa de representar el 23 % dels contactes del mes de maig a ser absent al juliol, mentre que el sisó pot passar del 12,5 % al 0,8 % del ocells detectats al juny i juliol.

Col·laboreu!

Si voleu afegir alguna dada o imatge a aquesta pàgina, trameteu-les a la Secretaria de la ICHN (ichn@iec.cat) i les hi inclourem!