Flora
La flora d’aquestes contrades és eminentment mediterrània. La poca rellevància de les espècies termòfiles —ni tan sols s’hi troba el romer— li dóna un marcat accent continental. Les plantes mediterrani estèpiques, malgrat no assolir els percentatges de les terres situades més a ponent, hi són ben representades. En aquest sentit, hem de destacar que algunes hi assoleixen el seu límit oriental conegut, aquest és el cas de Limonium catalaunicum i Ferula loscosii (declarades, respectivament, en perill d’extinció i vulnerable en el catàleg de flora amenaçada de Catalunya), Garidella nigellastrum i Artemisia gallica var. gargantae. Destacar també la presència de Suaeda splendens, un salat molt rar al Principat. Pel que fa a la flora al·lòctona, hi hem pogut detectar Senecio inaequidens, espècie originària d’Àfrica del Sud que en els últims temps s’està estenen per Catalunya.
Vegetació
Els sembrats de secà (sobretot l’ordi i en segon lloc la civada), mostren una clara dominància en el paisatge que podem albirar al llarg de l’itinerari. Aquest conreus impliquen una vegetació segetal —les males herbes dels pagesos— lògicament ben afectada per l’ús dels herbicides, la qual cosa fa que el conjunt de plantes que formen l’associació Roemerio hybridae-Hypecoetum penduli es mostri sovint de manera fragmentària. Qualsevol marge de camp a peu del recorregut, on siguin notòries les pinzellades vermelloses de la ruella (Papaver rhoeas) o bé el tons groguencs de la ballarida (Hypecoum imberbe) i del ravenell (Rapistrum rugosum) ens servirà per poder copsar aquesta comunitat.
 L’arbre més cultivat en aquests espais és l’atmetller. Aquests conreus, que no ocupen gaire extensió, en ser llaurats i adobats amb certa freqüència,possibiliten la formació de l’associació Diplotaxietum erucoidis, que éspresidida per la ravenissa blanca. A finals de l’estiu i principis de la tardor, els rostolls s’omplen d’una comunitat (Atriplici rosae-Salsoletum ruthenicae) parenta de l’anterior, que ve caracteritzada per la barrella punxenca (Salsola kalisubesp. ruthenica) i per l’abundància de l’herba berruguera (Heliotropium europaeum).
Les alzines carrasques (Quercus ilex subsp. ballota) més o menys agrupades que podem observar en els indrets pedregrosos o bé de pendent pronunciada, on la tasca agrícola ha estat especialment difícil, ens demostren clarament que la vegetació climàcica d’aquestes contrades correspon al carrascar (Quercetum rotundifoliae). En els pocs llocs on aquest bosquet es troba menys alterat, s’hi poden visualitzar molt bé també les seves comunitats de substitució. El primer estadi de degradació comportaria, la instal·lació del coscollar o garriga (Quercetum cocciferae), el qual donaria pas la brolla calcícola de romaní i maleïda (Rosmarino officinalis-Linetum suffruticosi). Les clarianes d’aquest matollar permeten guanyar terreny als llistonars rics en plantes anuals (Ruto angustifolii-Brachypodium retusi). En indrets on afloren els gresos, en zones planes o de poca pendent, els pradells d’anuals (Vulpio unilateralis-Minuartietum campestris) hi assumeixen un caràcter pioner.
En el vessant sud d’indrets força alterats s’hi fa el siscallar amb botja pudent (Salsolo vermiculatae-Artemisietum  herba-albae), que sovint apareix enriquit per un bon nombre de plantes anuals que mostren clares preferències per condicions àrides i nitrogenades. Els pendents d’orientació meridional que se situen més a prop del torrent de Sant Gili, solen estar ocupats per l’espartar (Lygeo sparti-Stipetum parviflorae),una comunitat que sol preferir substrats llimosos i de certa salinitat.
En llocs on s’hi acumula molt nitrogen, degut a una intensa acció antròpica o bé pel fet de ser moltfreqüentats pels animals, hi creix el Chenopodietum muralis, associació que ve dominada per Bassia scoparia i algunes espècies de blets. En ambientsmés humits l’associació anterior es substituïda per un cardassar (Silybo-Urticetum) bàsicament constituït pel card marià. En els marges de camins s’hi sol desenvolupar el Carduo pynocephali-Hordeetum leporini.
Les depressions humides salines, sobretot les que estan relacionades amb el torrent de Sant Gili, impliquen la presència d’una interessant vegetació halòfila formada per un mosaic de comunitats arbòries (Tamaricetum canariensis), subarbustives (Suaedetum braun-blanquetii), de joncs (Soncho crassifolii-Juncetum maritimi) i de plantes anuals (Aizoo hispanici-Suaedetum splendentis, Parapholido incurvae-Frankenietum pulverulentae). Aquestes últimes, solen ocupar més superfície en els terrenys que s’intenten conrear.
Espècies de conreus i marges de camí presents a tot l’itinerari
Nom científic |
Nom comú |
Floració |
Hàbitat /
Comunitat |
Freqüèn-cia |
Fotografia |
Papaver rhoeas |
Ruella |
IV-VI |
Sembrats |
Molt comú |
|
Hypecoum inberbe |
Ballarida |
IV-VI |
Sembrats |
Poc comú |
 |
Avena sterilis |
Cugula |
IV-VI |
Sembrats |
Molt
comú |
|
Lolium rigidum
|
Margall recte |
IV-VI |
Sembrats |
Comú |
|
Rapistrum rugosum |
Ravenell |
IV-VI |
Sembrats |
Poc
comú |
|
Diplotaxis
erucoides |
Ravenissa
blanca |
III-XI |
Conreus d’ametllers |
Molt comú |
|
Punts d’observació
Conegueu amb més detall la flora i la vegetació visitant els punts d’observació núm. 1 - Carrascar, 2 - Vegetació halòfila, 3 - Espartar i 4 - Siscallar amb botja pudent.
|
