PLANA DEL VALLÈS: GALLECS

Fauna

Ý

Inici

Accés i itinerari

Medi natural

4

Documentació

A Gallecs s’han detectat més de 180 espècies d’ocells, la majoria característiques de medis agrícoles i forestals, però Gallecs també té molta importància per als ocells migratoris, que troben en les amples extensions conreades un bon lloc per al repòs i l’alimentació. El nombre d’espècies hivernants i els seus efectius supera amb escreix al de les estivals. Les espècies estivals troben en els retalls forestals entre camps de conreu un bon lloc per a la nidificació.

Entre els ocells rapinyaires més comuns s’hi troba l’aligot (Buteo buteo), el xoriguer comú (Falco tinnunculus), el mussol (Athene noctua) i l’òliba (Tyto alba).

Als camps és freqüent trobar-hi la cogullada (Galerida cristata), l’alosa (Alauda arvensis), el titella (Anthus pratensis), la cuareta blanca (Motacilla alba), la cuareta groga (Motacilla flava), la cotxa fumada (Phoenicurus ochruros), el bitxac (Saxicola torquata), el còlit gris (Oenanthe eonanthe), el tord (Turdus philomelos), el trist (Cisticola juncidis), el pinsà (Fringilla coelebs), la cadernera (Carduelis carduelis), el verdum (Carduelis chloris), el passarell (Carduelis cannabina), el gratapalles (Emberiza cirlus), el cruixidell (Miliria calandra), etc. Excepcionalment, als hiverns freds, apareixen estols de fredelugues (Vanellus vanellus).

Entre les espècies antropòfiles que també freqüenten els sembrats hi ha el falciot negre (Apus apus), l’oreneta vulgar (Hirundo rustica), l’oreneta cuablanca (Delichon urbica), l’estornell (Sturnus vulgaris), el pardal comú (Passer domesticus), la garsa (Pica pica), el tudó (Columba palumbus), la tórtora turca (Streptopelia decaocto) i la tórtora vulgar (Streptopelia turtur). A l’estiu és fàcil sentir els característic cant dels abellerols (Merops apiaster) o veure’ls posats damunt fils elèctrics.

Als boscos s’hi troba el cucut (Cuculus canorus), el picot verd (Picus viridis), la merla (Turdus merula), el cargolet (Troglodytes troglodytes), el pit-roig (Erithacus rubecula), el tallarol capnegre (Sylvia melanocephala), el tallarol de casquet (Sylvia atricapilla), el bruel (Regulus ignicapillus), la mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus), la mallerenga blava (Parus caeruleus), la mallerenga carbonera (Parus major), el raspinell (Certhia brachydactyla), el gaig (Garrulus glandarius), el gafarró (Serinus serinus), etc. En les arbredes i bardisses entorns de la riera de Gallecs, a l’estiu, es fàcil sentir el rossinyol (Luscinia megarhynchos), el rossinyol bastard (Cettia cetti) i l’oriol (Oriolus oriolus).

Als entorns de la riera de Gallecs serà possible observar, o més habitualment sentir, algunes espècies d’amfibis com el tòtil (Alytes obstetricans) o la granota verda (Pelophylax perezi), mentre que entre els camps de conreu es podrà veure fugir el llangardaix ocel·lat (Lacerta lepida) i la marca d’una serp verda (Malpolon monspessulanus) o d’una serp blanca (Elaphe scalaris) travessant el camí. I de rastres, també es veuran algunes pinyes rosegades per esquirols (Sciurus vulgaris), els pilons de terra del talpó comú (Microtus duodecimcostatus) o les petjades dels senglars (Sus scropha). Al capvespre, voletejant, el ratpenat comú (Pipistrellus pipistrellus) es fàcil d’observar, així com altres ratpenats difícils d’identificar en vol.

Col·laboreu!                                                   

Si voleu afegir alguna dada o imatge a aquesta pàgina, trameteu-les a la Secretaria de la ICHN (ichn@iec.cat) i les hi inclourem!