MUNTANYES DE PRADES: MOLA D'ESTAT Flora i vegetació |
|||||||||||||||||||||||||||||
Ý 4
|
|||||||||||||||||||||||||||||
En aquest itinerari es tindrà l’oportunitat d’observar diferents tipus de vegetació de caire mediterrani, que és la que domina a les Muntanyes de Prades. El tipus de vegetació predominant és l’alzinar, un tipus de bosc format per espècies perennifòlies i que en determinats punts pot ser força dens i molt estratificat. Un bon observador s’adonarà aviat que l’alzinar pel qual discorre l’itinerari mostra restes d’antigues parets de pedra seca i que ocupa terrenys que abans havien estat de conreu, cosa que farà que aquest tipus de bosc no sempre tingui la composició característica de l’alzinar climàcic i, per tant, presenti una versió lleugerament empobrida.
L’alzina (Quercus ilex) apareix acompanyada d’arbres com el pi roig (Pinus sylvestris), la pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii), la blada (Acer granatense), el roure martinenc (Quercus humilis), l‘auró negre (Acer monspessulanum), l’aladern (Rhamnus alaternus), l’arboç (Arbutus unedo), l’arç blanc (Crataegus monogyna), el càdec (Juniperus oxycedrus) i la savina (Juniperus phoenicea), aquests darrers sovint de port arbustiu. Els arbusts més comuns són el bruc d’hivern (Erica multiflora), l’estepa blanca (Cistus albidus), el marfull (Viburnum tinus), el romaní (Rosmarinus officinalis) i el corner (Amelanchier ovalis). També hi dominen diferents espècies de caire lianoide, com l’aritjol (Smilax aspera), l’heura (Hedera helix), el lligabosc (Lonicera implexa), la roja (Rubia peregrina) i la vidiella (Clematis flammula).
A l’estrat herbaci s’hi troba el galzeran (Ruscus aculeatus), el lloreret (Daphne laureola), el marxívol (Helleborus foetidus), diferents falgueres (polipodi, falzia negra, falguera comuna), lleterasses (Euphorbia characias, Euphorbia nicaeensis, etc.) i orquídies com el clavell violaci (Limodorum abortivum) i el curraià vermell (Cephalanthera rubra). Als marges del camí, a la primavera, destaquen les flors de plantes de caire ruderal com la cerverina (Catanache caerulea), l’herba de Santa Margarida (Centaurium erythraea), el trèvol pudent (Psoralea bituminosa), etc.
Sobre sòls silícics, l’alzinar presenta una versió més empobrida i el bruc (Erica arborea) substitueix el bruc d’hivern (Erica multiflora) i a l’estepa blanca (Cistus albidus) s’hi afegeix l’estepa borrera (Cistus salvifolius).
Quan es travessi zones amb cingleres de roques calcàries s’hi veuran les mates de delicades flors roses de l’herba freixurera (Sarcocapnos enneaphylla), arrelades aprofitant petitíssimes esquerdes de la roca i, al peu d’aquestes cingleres, les flors també rosades de la sabonera petita (Saponaria ocymoides).
Cap a la part final de l’itinerari, antics terrenys de pastura i de conreu han estat repoblats per pins, de manera que el pi roig (Pinus sylvestris), la pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii) i el pinastre (Pinus pinaster) dominen el paisatge entre el coll de la Mola i Rojals. Als llocs més secs i ventosos, com la carena que mena a la Mola d’Estat o entre el coll de la Mola i Rojals, s’hi pot observar la boixerola (Arctostaphylos uva-ursi), l’eriçó (Erinacea anthyllis) i l’estepa de muntanya (Cistus laurifolius). Els torrents que travessa l’itinerari estan resseguits pel gatell (Salix atrocinerea).
Col·laboreu!
Si voleu afegir alguna dada o imatge a aquesta pàgina, trameteu-les a la Secretaria de la ICHN (ichn@iec.cat) i les hi inclourem! |
|||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||
Institució Catalana d’Història Natural Carme, 47 – 08001 Barcelona - ichn@iec.cat - http://ichn.iec.cat.
|