|
L’estany es troba a la conca de l’Ebre, la qual es va anar omplint de sediments durant el Terciari, al mateix temps que l’orogènesi alpina anava aixecant els Pirineus. A l’Oligocè es va acabar d’omplir de sediments continentals.
Atès que aquesta zona no va experimentar cap tipus de plegament d’importància, el paisatge és molt pla, cosa que facilità l’existència de llacunes endorreiques, les quals es van mantenir fins que un nou sistema agrari, el regadiu, ha generat uns canvis irreversibles en el paisatge.
En els seus inicis, l’estany era una llacuna endorreica, estacional i de caire salobre, de la qual se n’havia arribat a explotar la sal. Al 1862, amb la creació del Canal d’Urgell, va ser utilitzada com a dipòsit d’aigua de rec i, posteriorment, al 1951 va ser dessecada i es van conrear els terrenys resultants. Al 2005 va començar a emplenar-se novament d’aigua, aquesta vegada amb l’objectiu de recuperar un espai de valor natural i identitari.
|
