Ý
Inici
Accés i itinerari
Medi natural
4
Documentació |
Collserola és una reserva de natura enmig d’una àrea urbana densament poblada. La seva varietat d’ambients és la base de la seva riquesa vegetal. |
| Boscos mixts de pins amb sotabosc d’alzinar |
|
Boscos espessos i ombrívols, amb domini de l’alzina (Quercus ilex), però també hi trobem molts pins blancs (Pinus halepensis) i, amb proporcions diverses, presència de roures cerrioides (Quercus cerrioides).
Encara hi ha molts pins blancs, i és que després de l’abandó de les vinyes, que havien ocupat bona part de la serra, es va afavorir aquesta espècie. El pi blanc és el pi més estès i un dels arbres més abundants de Collserola.
Al sotabosc, característic de l’alzinar, hi ha nombroses espècies d’arbusts: marfull (Viburnum tinus), arboç (Arbutus unedo), llentiscle (Pistacia lensticus), galzeran (Ruscus aculeatus). Les lianes, abundants, estan representades per heura (Hedera helix), aritjol (Smilax aspera) i vidiella (Clematis vidiella).
A l’alzinar amb roures ―precisament en bona part de l’itinerari trobem força roures i alguns d’ells amb un port molt considerable― hi trobem sanguinyol (Sorbus sanguinea), lloreret (Dahne laureola), arç blanc (Crataegus monogyna), ligabosc (Lonicera implexa), etc. |
 |
| D’herbes, maduixera (Miliaria vesca), mil gruà (Lithospermum purpureo-caeruleum), viola boscana (Viola alba), etc. |
| Màquies |
Són formacions denses d’arbusts i de petits arbrets, els mateixos que també trobem a l’alzinar, però aquí sols arriben a tenir de 2 a 4 m. d’alçada. Sobretot en indrets que s’han cremat o estassat, al nostre itinerari trobem la màquia a les estassades sota la línia eléctrica, abans d’arribar prop de can Cerdà. Hi abunda bruc (Erica arborea), arboç (Arbutus unedo), aladern (Rhamnus alaternus), aladern fals (Phillyrea angustifolia), matabou (Bupleurum fruticosum), etc. |
| Garrigues |
Formacions arbustives denses com les màquies, però més baixes i dominades per garric o coscoll (Quercus coccifera). Prefereixen llocs amb sòls poc profunds i més calcaris. Altres plantes habituals són botja (Dorycnium pentaphyllum), romaní (Rosmarinus oficinalis) i llentiscle (Pistacia lentiscus). Al nostre recorregut les trobem al capdamunt del turó de l’Ermità o turó de Can Cerdà |
Boscos de ribera i vora d’aigua
Aquestes formacions són les que donen més varietat cromàtica a Collserola, són boscos formats per arbres caducifolis que es troben als fons de rieres, torrents i fondalades. Parlem d’oms (Ulmus minor), àlbers (Populus alba), pollancres (Populus nigra), freixes (Fraxinus angustifolia), salzes (Salix sp.), gatells (Salix atrocinerea), avellaners (Corylus avellana) i alguns arbres introduïts com plàtans (Platanus hispanica), robínies (Robinia pseudoacacia) i ailants (Ailanthus altissima). També podem trobar alguns verns (Alnus glutinosa).
Entre els arbusts i herbes destaquen sanguinyol, arç blanc, mill gruà, sarriassa (Arum italicum), i altres, com cua de cavall (Equisetum telmateia), tots ben característics d’aquests ambients. També hi proliferen arbusts exòtics com llorer-cirerer (Prunus laurocerassus) que actualment està envaint alguns torrents i fondals del Parc.
Aquestes formacions les trobem al principi de l’itinerari, seguint el torrent de Can Cerdà, i després cap al final, quan trobem el torrent de Can Fotjà i de Can Coll. |
 |
| Bardisses i marges del bosc |
Formacions arbustives lligades a la desforestació de torrents i rieres, impenetrables pel domini d’arbustos i lianes espinoses. Hi ha esbarzer (Rubus ulmifolius), arç blanc (Crataegus monogyna), aranyoner, roldor, diversos rosers (Rosa sp.) i algunes plantes al·lòctones com canya americana (Arundo donax), raïm de moro (Phytolacca americana), parres (Vitis sp.), etc. Cobreixen parts extenses del torrent de Can Coll. |
| Erms, marges i conreus |
Els conreus de Collserola són importants per ells mateixos, però, també a les zones perifèriques tenen una rellevància notable per la necessària connexió ecològica de Collserola amb altres espais naturals. Són sobretot camps de conreus de secà amb oliveres (Olea europea), garrofers (Ceratonia siliqua), figueres (Ficus carica), etc. Conviuen amb una sèrie de plantes associades, com boixac (Calendula arvensis), borratja (Borago officinalis), calcida (Galactites tomentosa), ravenissa (Diplotaxis erucoides), etc.
Al nostre recorregut, can Codina conserva encara alguns camps i té un ramat d’ovelles. |
| |
| |
Col·laboreu!
Si voleu afegir alguna dada o imatge a aquesta pàgina, trameteu-les a la secretaria de la ICHN (ichn@iec.cat) i les hi inclourem! |
| |
Institució Catalana d’Història Natural
Carme, 47 – 08001 Barcelona - ichn@iec.cat - http://ichn.iec.cat
|
|