Bona part de la sortida transcorre per ambients forestals, on la fauna és difícil de veure. El bosc, acompanyat en aquesta zona d’àmplies bardisses i fondals de vegetació inexpugnable, forma un ambient inestimable per al refugi de moltes espècies. Us recomanem estar amatents especialment als rastres i restes de mamífers i als cants i reclams dels ocells.

Al torrent de Can Coll hi hem vist la salamandra (Salamandra salamandra) i el vidriol. D’ocells: mallerengues (Parus sp.), merla (Turdus merula), gaig (Garrulus glandarius), tudó (Columba palumbus), picot verd (Picus viridis) i, més recentment, picot garser gros (Picoides major). Entre les aus rapinyaires podeu veure l’aligot (Buteo buteo), també és el territori de l’astor (Accipiter gentilis). Entre els mamífers, l’omnipresent senglar (Sus scrofa) i l’esquirol (Sciurus vulgaris), i altres espècies menys visibles, com la geneta (Genetta genetta).

Els ambients més oberts (màquies prop turó de l’Ermità, conreus a Sant Iscle i Can Codina) tenen un elevat interès faunístic. Destaquen ocells com el bitxac (Saxicola torquata), tallarols (Sylvia melanocephala, S. undata, S. cantillans), rossinyol (Luscinia megarhynchos), puput (Upupa epops). A les vores dels camps i, a vegades creuant confiats els camins amples, no és rar trobar un grup de perdius (Alectoris rufa) o també algun faisà, provinents de repoblacions cinegètiques. En aquestes zones l’aligot (Buteo buteo) també és el rapinyaire més visible. Entre els mamífers trobareu rastres del conill (Orictolagus cuniculus), de guineu (Vulpes vulpes) i, encara que més rar, de toixó (Meles meles).

 

També en fauna, és inevitable no parlar de les espècies exòtiques a Collserola. Un exemple és el rossinyol del Japó (Leiothrix lutea) que ja ha estat citat prop del nostre recorregut.

Institució Catalana d’Història Natural
Carme, 47 – 08001 Barcelona - ichn@iec.cat - http://ichn.iec.cat