És suggerent seguir el curs de la història a partir de les empremtes de la presència humana al llarg del temps. Del Neolític amb les restes trobades a la cova de l’Or al Puig Madrona o els jaciments ibers de la penya del Moro o de Ca n’Oliver, fins al parc d’atraccions del Tibidabo i les sofisticades torres de telecomunicacions, passant per les vies històriques com és el camí romà que unia Barcino (Barcelona) amb el Castrum Octavianum (Sant Cugat).
El paisatge semblant a l’actual es comença a perfilar a l’època medieval, quan el territori s’estructura amb masies, castells, nuclis veïnals, ermites i parròquies, monestirs, units per una xarxa de camins. Ja anteriorment hi havia cert assentament humà, però és a partir d’aquest moment quan augmenta el poblament a la serra. Per posar alguns exemples: masies com Can Coll, ermites com Sant Adjutori, Sant Iscle de les Feixes, Santa Creu d’Olorda, Santa Maria de Vallvidrera, Sant Medir, etc; monestirs com el de Sant Maria de Valldonzella; castells com el de Castellciuró a la vessant del Llobregat; residències reials com Valldaura; etc.
Al segle xviii, l’elevada taxa de natalitat, l’estabilitat econòmica i les millores sanitàries fan que s’incrementi molt la població. Així mateix proliferen les vies de comunicació, la Rabassada, per exemple, es construeix entre el 1868 i 1877. Més tard, al 1899, s’inaugura el parc d’atraccions del Tibidabo. I també, ja entrat al segle xx, el Ferrocarril de Catalunya i les primeres urbanitzacions marquen profundament el creixement de la població a la zona central de Collserola. També en aquesta època, als anys 20, apareixen les urbanitzacions d’estitueig, algunes amb torres i xalets modernistes de notable qualitat arquitectònica, especialment a Vallvidrera i a Cerdanyola, com per exemple, Montflorit i Can Cerdà.
