COLLSACABRA: FALGARS D’EN BAS  

Patrimoni cultural

Bona part dels elements d’interès arquitectònic i cultural d’aquest itinerari tenen a veure amb l’existència del camí ral d’Olot a Vic, des de l’empedrat i el pont medieval d’aquest camí a les edificacions que es troben al seu entorn. Al llarg de l’itinerari, diversos rètols explicatius que es van col·locar a l’entorn d’aquest camí quan es va restaurar, informen tan d’aspectes històrics com dels seus principals components i de les edificacions que li donaven servei. A la font de les Marrades un rètol reprodueix us escrit d’en Josep Pla sobre aquest itinerari, o millor dit, sobre els hostals i els àpats que s’hi feien.

Ý

Inici


Accés i itinerari


Medi natural

 

 4

Documentació

 

 

El poble dels Hostalets d’en Bas va néixer a l’entorn d’aquest camí al s. XVIII. Les cases que es trobaran a l’inici de l’itinerari encara conserven les tradicionals balconades de fusta, un dels elements que ha donat renom a aquest poble.

 

Una vegada superat el l’anomenat Grau d’Olot, després de les espectaculars ziga-zagues del camí ral per superar el fort desnivell d’aquest indret, es troba l’antic hostal del Grau, amb porxades i columnes de pedra, el qual donava servei als usuaris d’aquest camí. Depenia d’aquest hostal l’anomenat Hostalot, o hostal de l’Esca, que es troba més amunt. Aquestes edificacions també han vist passar nombrosos exèrcits, des dels remences de Verntallat, als espanyols durant la guerra de Successió o els napoleònics. Els bandolers també aprofitaven aquest concorregut camí i prop seu (un rètol ho indica) s’hi troba la mina dels bandolers, lloc que utilitzaven com a refugi; també ho recorda, però per altres motius, l’anomenada biga dels Penjats que es troba a l’hostal del Grau.

Més endavant, l’itinerari arriba a Falgars d’en Bas, abans però es passa pel pont del Molí, on també s’hi veuen les restes d’un antic pantà i tot un seguit de construccions i ferralla de l’època en que s’hi produïa electricitat.

L’església de Falgars és d’origen romànic, del segle XI, tot i que es va veure molt afectada pels terratrèmols del 1428. Prop seu hi ha la rectoria i les edificacions de l’antic hostal i escoles. Actualment, la vida d’aquest indret gira al voltant del gran mas de la Coromina i de l’activitat ramadera i agroturística.

 

Abans d’iniciar el descens cap a la vall d’en Bas, l’itinerari passa pel costat de Sant Miquel de Castelló, punt que cal visitar per l’esplèndida vista de la plana que s’hi pot contemplar. L’ermita que actualment s’hi pot contemplar, fou l’església del castell que abans ocupava aquest indret i del qual només en resten algunes parts de les seves muralles. Aquest castell és documentat el 1066 i depenia dels vescomtes de Bas. En un rètol que es troba a l’exterior, es pot llegir la història del lloc, la qual diuen que començà ja en època dels ibers.

 
 

Col·laboreu!                                                   

                                                                           

Si voleu afegir alguna dada o imatge a aquesta pàgina, trameteu-les a la secretaria de la ICHN (ichn@iec.cat) i les hi inclourem!

 

 

 

Institució Catalana d’Història Natural

Carme, 47 – 08001 Barcelona - ichn@iec.cat - http://ichn.iec.cat.